EXPLOTACI

EXPLOTACIÓ
La globalització va mostrar la part negativa a mitjans dels noranta, quan Nike va ser protagonista del primer escàndol internacional sobre l’explotació infantil. Un article en la revistaLife el juny del 1996 va denunciar a la companyia nord-americana per emprar nens, en alguns casos menors de 6 anys, per cosir pilotes de fútbol en Pakistan. Tot i la polèmica, les ventes de Nike vanaugmentar aquell any un 35% i van superar per primer cop la barrera dels 6.000 millons de dòlars (4.589,2 milions d’euros).
El reportatge també acusava altres empreses com Adidas o Challenge de havercol·laborat, però va ser Nike la que se’n va emportar tot el pes de la polèmica. Life explicava que Nike va iniciar la producció de pilotes en Pakistan en el 1995 i que sabia que en les fàbriquestreballaven nens, en alguns casos menors de 6 anys. El reportatge remarcava que els nens guanyaven uns 60 centaus de dòlar (0,45 euros) al dia per produir pilotes.
La resposta de Nike al escàndol del’explotació infantil va ser reordenar el subministraments en Pakistan i afirmar un acord en exclusiva amb un únic proveïdor, que es va comprometre a construir fàbriques noves i a prohibir el treball delsmenors de 18 anys. Deu anys després, la companyia nord-americana va acabar trencant les relacions que tenia amb el proveïdor pakistanès pels retirats casos de subcontractació en tallers locals, que nocomplien les condicions exigides pel grup.
Com a conseqüència d’aquell escàndol, la fundació Made in Usa ( una aliança de sindicats y empreses que van reivindicar la producció local) va denunciar queNike emprava a nens d’onze anys per produir les seves sabates Air Jordan en els seus tallers d’Indonesia. La organització va assegurar que des de 1992 informava d’aquest fet a la companyia i al’estrella de bàsquet Michael Jordan.
La fundació va afirmar que els nens que treballaven en el calçat esportiu de Nike cobraven 14 centaus de dólar (0,10 euros) per cada hora de treball. L’empresa va...