EXPOPLANETAS


Introducció


Des que van ser descoberts els primers planetes fora del nostre Sistema
Solar a 1992 - 1995 (al voltant d'una estrella "normal"), aquest camp s'ha convertit en un dels.els més dinàmics de l'astronomia.
El nostre coneixement sobre els planetes
extrasolars ha crescut considerablement, tant en la comprensió sobre la seva
formació i evolució, com en el desenvolupament dediferents mètodes per detectar-los.


Aquest treball ofereix un panorama de la història dels planetes extrasolars i de la
situació actual en aquest cautivador camp. Aquí s'expliquen els mètodes que usen els astrònoms per trobar exoplanetes i la informació que pot obtenir. L'última secció resumeix els impressionants resultats en l'estudi de planetes extrasolars duts a terme en ESO i els instrumentsactuals i futurs destinats a la recerca de nous mons.





1. Descobriment
Aleksander Wolszczan, un astrònom polonès va anunciar el 1993 el descobriment de 3 objectes subestel·lars de massa petita orbitant el púlsar PSR 1257+12. Aquests van ser els primers planetes extrasolars descoberts i l'anunci va ser tota una sorpresa. Es creu que aquests planetes es formaren de les restes del'explosió de supernova que va produir el púlsar.
Els primers planetes extrasolars al voltant d'estrelles de la seqüència principal van ser descoberts el 1990 en una dura competició entre equips suïssos i nord-americans. El primer planeta extrasolar va ser anunciat per Michel Mayor i Didier Queloz, del grup suís, el 6 d'octubre de 1995. L'estrella principal era 51 Pegasi i el planeta s'anomenà 51 Pegasi b.Uns mesos més tard l'equip americà, liderat per Geoffrey Marcy, de la Universitat de Califòrnia, va anunciar el descobriment de dos nous planetes. La cursa per trobar nous planetes no havia fet més que començar.
Nombrosos anuncis en premsa i televisió han divulgat alguns d'aquests descobriments, considerats en el seu conjunt com una de les revolucions de l'astronomia a finals del segle XX.
Enl'actualitat hi ha nombrosos projectes de les agències espacials NASA i ESA per al desenvolupament de missions capaces de detectar i caracteritzar l'abundància de planetes, així com de detectar planetes de tipus terrestre (el primer descobert fins a la data ésGliese 876 d). L'ambiciosa missió Darwin/TPF proposada per d'aquí a 20 anys seria capaç d'analitzar les atmosferes d'aquests planetesterrestres tenint la capacitat de detectar vida extraterrestre mitjançant l'anàlisi espectral d'aquestes atmosferes. Aquestes dades permetran abordar estadísticament qüestions profundes, com l'abundància de sistemes planetaris semblants al nostre o el tipus d'estrelles en les quals és més fàcil que es formin planetes.

2. Que podem aprendre dels planetes exoplanetes?

Els planetes extrasolars sónfascinants perquè poden resoldre misteris relacionats amb el nostre propi Sistema Solar. Hi ha una gran quantitat de dades disponibles per estudiar els diferents tipus de galàxies i estrelles, el que ha permès desenvolupar models i teories sobre la seva formació i classificar la nostra pròpia galàxia i la nostra estrella.
El Sistema Solar té 4.600 milions d'anys, però no hi ha manera de mesurardirectament com es va formar i ha estat,
fins fa poc, l'únic sistema planetari del qual tinguéssim coneixement, i no teníem amb què comparar. No sabíem si era un de molts (un exemple típic de sistema planetari) o
alguna cosa excepcional i únic. L'estudi de la formació d'altres sistemes planetaris joves pot donar-nos respostes.

Els discos protoplanetaris són regions de gas i pols orbitant alvoltant d'estrelles molt joves, on es formen els planetes. Les teories actuals de formació planetària sugereixen que les partícules de pols comencen a col·lapsar per la gravetat i "enganxar", formant grans cada vegada majors.





Si els joves discos protoplanetaris sobreviuen a l'amenaça de la radiació estel · lar i als impactes de cometes i meteorits, la matèria continua apelmazándose i,...