Exposició Graduada Fòbia Gats

Tractament d’exposició graduada en imaginació. Fòbia específica als gats














Breu introducció:

El subjecte que hem escollit es tracta d’una noia jove de 25 anys . Tot just ha acabat la llicenciatura d’Econòmiques i ara treballa a Barcelona en una empresa de productes alimentaris per animals. És amiga nostra i sempre ha presentat una fòbia als gats.

En relació directa amb la fòbia,només accepta estar a la mateixa casa amb un gat si aquest està tancat a una habitació o si la porta de l’habitació on es troba ella està tancada. També, ens recalca que el que li fa més por de tot és que el gat estigui a la mateixa alçada que ella i que li miri fixament. Tot i així, accepta sense experimentar gaire ansietat qualsevol aspecte que estigui relacionat amb el gat (com el pèls o elmenjar). Quan està passejant pel carrer i veu un gat, els límits de la por també són més baixos, ja que pot fer una conducta o resposta de fugida sense cap problema.

Els símptomes fisiològics que ella sent quan s’exposa a un gat ens diu que té: taquicàrdia, sudoració i tremolors a les cames. Respecte als símptomes cognitius ens explica que pensa que el gat l’atacarà, que encara que estigui agafaten braços o tancat ella no està tranquil·la per què pensa que s’escaparà i anirà cap a ella i l’esgarraparà i la mossegarà. Tot i que sap de que hi ha moltes probabilitats que no ho faci, ella no ho pot evitar i no està tranquil·la. En relació als símptomes conductuals, aquests es caracteritzen, sobretot, per una banda en el fet de cridar i, a vegades, plorar. I per l’altra banda, en les conductesels d’evitació i de fugida ja que, per exemple, no vol entrar dins la casa fins que tingui la certesa que el gat està tancat, també fugida per què si el gat, per la raó que sigui aconsegueix escapar-se, ella va corrents a alguna habitació i es tanca.

Per part seva, no ha provat mai d’afrontar-s’hi i mai ha tingut la intenció de fer-ho. Per tant, creiem que la millor tècnica d’afrontament de lafòbia és l’exposicó graduada en imaginació ja que, en viu o en inundació no la podríem fer per dues raons: la primera és que, ella es nega a fer-ho i ,la segona, és que com a introducció del tractament les considerem massa agressives i, per tant, serien contraproduents per què podrien agreujar la fòbia.

Pensem que és molt probable que l’origen de la fòbia sigui degut a un aprenentatge vicari jaque, la seva mare des de sempre li ha tingut molta por tant als gats com als gossos. Però també creiem que el factor desencadenant de la fòbia va ser un episodi traumàtic que va patir de petita i que va agreujar la seva por. L’A. anava caminant pel carrer i hi havia un gat a la mateixa acera, el seu germà el va voler tocar i li va esgarrapar la mà i li va “bufar”. Ella es va posar a cridar i aplorar i estava molt nerviosa. Seguidament, amb les variables d’origen i, encara més importants, trobem les de manteniment. En fer sempre la resposta d’evitació i de fugida, com a conseqüència, es produeix un reforçament negatiu, la retirada i evitació de presentació de l’estímul aversiu. L’atenció focalitzada als comportaments agressius ocasionals que a vegades, els gats fan a les altres personesmentre juguen. A això, també s’ha de sumar la fòbia de la mare com un factor de manteniment.

Aquesta és una bona tècnica, però és important abans que res, explorar la capacitat d’imaginació que té i entrenar-la. Per explorar-la la ficarem a una habitació sola i li demanarem que observi l’habitació . A continuació, li taparem els ulls i ens l’haurà de descriure. Després, es farà recordar una escenarecent i també es demanarà que la descrigui, després es demanaran modificacions específiques (com la roba que porta en aquell moment) i cada vegada es faran modificacions més importants fins arribar a situacions absolutament diferents. .Finalment, s’abordaran les situacions de la jerarquia.

A continuació, explicarem les instruccions i processos que durem a terme per realitzar la tècnica...