Express-art

JUSTIFICACIÓ

VIURE EL COS
L’escola, que tradicionalment havia estat l’espai del cos prohibit, del cos negat, amb la incorporació de les tècniques teatrals, el recupera i el reconeix. L’aprenentatge teatral té present d’individu complet, treballa amb el seu cos, la seva ment i les seves emocions.

SENSOPERCEPCIÓ
Despertar els sentits i afinar la percepció és una de les bases del’aprenentatge teatral . Obrint-se als estímuls sensorials del mon, tenir constantment les antenes esteses per captar els missatges de l’entorn fan la persona més sensible i receptiva i ens ajuda a mirar amb ulls diferents.

CONCENTRACIÓ I ATENCIÓ
Concentrar-se suposa dirigir tota l’energia mental cap a un sol objecte excloent els altres.

LA COMUNICACIO
Les tècniques d’aprenentatge teatral tendeixen adesenvolupar les destreses per capacitar l’alumnat perquè donen forma als missatges, de manera que puguin arribar més fàcilment al receptor.

DESENVOLUPAMENT, ENTRENAMENT I CONTROL DE LES EMOCIONS
En les activitats de dramatització es posa en pràctica l’exploració conscient dels sentiments i estats d’ànim. Estem parlant de tasques que pretenen desenvolupar l’educació emocional (Goleman, 1996) i,per descomptat, també la intel·ligència intrapersonal.

SENTIMENT DE GRUP I INTERACCIÓ SOCIAL
L’activitat teatral generalment es porta a cap en grup. És una manifestació de la necessitat d’estar junts. Precisament , al cos d’actors format per a representar en un teatre se l’anomena companyia.
La cohesió grupal i el sentit de pertinença al grup és una altra característica essencial de lestècniques teatrals. Això portat al camp educatiu té dues grans conseqüències: la consciencia que la potencialitat creadora del grup és sempre molt superior a la de l’individu, i el convenciment que el propi projecte de desenvolupament personal no es pot portar a terme si no comptem amb l’altre.

ORALITAT.
Les tècniques dramàtiques pretenen que el subjecte expressi tot tipus de situacions,sentiments, emocions per mitra del control respiratori, l’ús adequat de la llengua i de la veu articulada. Però el desenvolupament de l’expressió oral d’una forma orgànica implica també l’expressió corporal. L’expressió oral, que n’és un del objectius bàsics de l’educació en tots els nivells, es materialitza per mitra de les activitats dramàtiques no sols amb la finalitat expressiva, sinó també comunicativai funcional, d’aquí la seva utilització com a estratègia didàctica per a l’aprenentatge de les llengües maternes i de les segones llengües.

El llenguatge teatral per la seva pròpia naturalesa, es constitueix com a integrador de molts llenguatges: verbal, icònic, corporal, musical. La paraula, la pren de l’idioma; els sons i el ritme, de la música; el color i la forma, de la pintura; el gest iel moviment, del llenguatge corporal.

CONTINGUTS

GENERALS

Joc d’expressió
Són jocs simbòlics que es regeixen pel principi del com si...., en les quals el nen, per mitja de la seva imaginació, transforma la realitat i adjudicant-li fictíciament qualitats especials, per exemple: els nens volen, la taula es transforma en una illa o en un vaixell. Els productes de l’expressió obtinguts enaquest tipus de jocs solen ser subjectius i tenen sentit únicament per als qui coneixen la consigna del joc, el com si de la ficció.

Joc dramàtic
Com a forma teatral, és un practica col·lectiva que reuneix un grup i sense guió escrit els seus membres improvisen conjuntament segons un tema elegit prèviament. En el joc dramàtic ni hi ha separació entre espectador i actor, els participantexerceixen alternativament aquests dos papers. És una pràctica col·lectiva, s’utilitza la improvisació com a element de treball , és un procés on es crea un espai de joc diferent de la realitat. Per mitja de la utilització dels objectes, el llenguatge, el vestuari, etc. és un treball en que els participants projecten i mobilitzen els seus afectes, sentiments, emocions i representacions reals, en una...