Expressió Corporal

T2
Expressió corporal

29 de novembre de 2012

ÍNDEX Pàg. Cos del treball ........................................................................ 2- 4 Bibliografia ............................................................................. 5

1

L’expressió corporal és la utilització del cos per comunicar una idea pròpia als altres. El llenguatge del cos és directe i clar, mésuniversal que el llenguatge oral. Tots tenim la necessitat d’expressar les nostres inquietuds, emocions…Per establir aquesta comunicació amb el món, fem servir el llenguatge verbal i el no verbal. El primer, ens permet comunicar-nos a través d’un codi o llenguatge, ens fa posar nom als objectes de la realitat que ens envolta. El llenguatge no verbal en canvi, fa referència a la comunicació realitzadaper mitjans distints a la paraula. Conscients o no, el 80 % de tota la informació que transmetem en les nostres comunicacions la realitzem per mitjà de missatges de tipus no verbal. A través dels gestos, moviments, expressions podem captar aspectes que passen desapercebuts quan els expressem verbalment. Alguns exemples clars poden ser: l’expressió facial que posem quan ens donen una mala noticia,quan estem exaltats o mentim el cos mostra nerviosisme, etc. L’expressió corporal estimula el llenguatge, la vista i l’oïda, a més a nivell físic i de salut genera beneficis com: musculatura, flexibilitat… Diversos estudis demostren que també reforça la seguretat de l’infant i fa que la seva autoestima sigui més alta, i per tant que la relació amb les persones del seu entorn sigui millor. La faltade moviment en els infants pot provocar dèficits d’atenció i trastorns emocionals. El nen, per mitjà de l’activitat motriu conscient, construeix el seu esquema corporal, coneix el seu cos, l’utilitza com a vehicle d’expressió, experimenta el seu món extern i intern. És per això que des de l’escola s’hauria de treballar la corporalitat per tenir un millor coneixement d’un mateix i dels altres.Els infants passen la majoria del seu temps jugant, ja que és una manera de descobrirse i explorar la realitat que els envolta. Per tant el paper del joc és molt important en aquest sentit ja que dona la possibilitat de desenvolupar-se psicològica i afectivament així com relacionar-se amb els altres. Els infants gaudeixen amb el joc i per tan és una via per introduir l’expressió corporal de manerapositiva, ja que els permetrà crear, imaginar, conèixer-se i explorar a un mateix i als altres, coordinar moviments, afavorir l’equilibri i gestionar l’energia de manera correcta.

Podem distingir segons Motos (2003) dos tipus de jocs simbòlics que estan molt vinculats i no són fàcils de diferenciar, ja que tots dos són jocs de representació, són útils perquè posen en joc la seva capacitatd’imitació, simulació i representació. Segons Piaget (1984) mitjançant aquests tipus de joc simbòlic els nens assimilen la realitat revivint les pròpies experiències. 2

En primer lloc, trobem el joc d’expressió, en el qual l’infant dona un altre significat o una altre utilitat a un element de la seva realitat, és un joc que es basa en la ficció (un nen que vola…) Aquest joc els ajuda a potenciar lacreativitat i la imaginació. En segon lloc, el joc dramàtic es produeix quan, en l’activitat espontània, s’hi estableixen normes. Ambdós jocs ens seran útils per treballar l’expressió corporal a l’aula a través de diferents modalitats, la mímica, les titelles, la dramatització de cançons i poemes, les màscares... La mímica consisteix a actuar sense parlar, en lloc de parlar, s’ha de gesticular ambla cara i el cos. Es important que l’educadora doni èmfasi a les expressions i gesticulacions davant els nadons. D’aquesta manera els infants a partir de tres anys ja començaran a imitar-la i interioritzaran els diferents estats d’ànim relacionant-los amb les diferents expressions de la cara i del cos. Els titelles permeten interactuar amb el públic, cal tenir molta cura de com es presenten,...