Expressio oral infantil

UNITAT DIDÀCTICA 2: L’EXPRESSIÓ ORAL INFANTIL. INTERVENCIÓ
EDUCATIVA
1. Evolució de l’expressió oral a la infància
Perquè l’adquisició del llenguatge sigui possible, l’infant ha de desenvolupar unes
capacitats necessàries i passar per una sèrie de fases que, per descomptat, depenen del
desenvolupament individual. Així doncs, el procés d’adquisició del llenguatge es pot
categoritzar en tresetapes, totes pertanyents al període de l’educació infantil:
-

Etapa prelingüística: fins als 12 mesos

-

Etapa del llenguatge precombinatori: dels 12 als 24 mesos

-

Etapa del llenguatge combinatori: dels 24 als 72 mesos

1.1. Etapa prelingüística (0 – 12 mesos)
La fase prelingüística comprèn des del naixement fins a aproximadament els dotze
mesos (encara que això dependrà decada infant) i correspon al denominat període
d’intel·ligència sensoriomotriu, anomenat d’aquesta manera per l’habilitat d’integrar
i conèixer a través dels sentits i de la motricitat.
En aquesta etapa l’infant està immers en un món nou ple d’estímuls, dels quals capta
fragments i, al seu torn, en produeix d’altres. Així doncs, descobreix, juga, investiga
amb els seus òrgans de fonació(laringe, cordes vocals, cavitat bucal, etc.) i amb
sensacions auditives, visuals, vibratòries i motores.
Aquesta etapa es pot analitzar des d’una triple perspectiva:
o La relació que s’estableix entre la mare i el nadó els primers dies
o El que l’infant percep i capta
o El que és capaç de produir, crear o expressar.

1.1.1. La díada comunicativa i el llenguatge maternal
Especialment al principid’aquesta etapa, en els primers dies, setmanes i mesos
de vida del nadó, s’estableix una díada comunicativa entre aquest la mare, una
relació en la qual la comunicació amb el nadó es realitza a través del llenguatge
maternal. Aquest llenguatge es caracteritza per l’ús de distints aspectes
lingüístics:


Un ritme més lent, parlam més lentament



Els diminutius
1



Les oracionscurtes i simples



Un nombre reduït de paraules



La simplificació de la sintaxis



Els termes afectuosos



Les preguntes retòriques



L’entonació melòdica marcada, fins i tot el llenguatge cantat



Les repeticions



Les vocalitzacions, cuidant la pronunciació

També es donen algunes característiques físiques, com la poca distància entre
l’adult il’infant. El llenguatge maternal es sol acompanyar de contacte físic i
visual: l’adult cerca la mirada de l’infant, l’acaricia, l’agafa en braços, el
bressola, etc. El gest facial que s’acompanya va en consonància amb el
llenguatge oral, tranquil i somrient, i els moviments són calmats, lents, carregats
de tendresa. Els moviments d’ambdós se sintonitzen, l’adult reprèn el moviment,
exagerant-lo iacompanyant-lo de sons.
Aquest procés comunicatiu concret està marcat per un evident component
circular, és a dir, hi ha un intercanvi de rols on es té molt en compte el missatge
rebut, verbal i/o no verbal. El nadó mostra un comportament davant el qual la
mare respon, el petit reacciona davant aquesta resposta i així successivament.
En aquesta relació, en la diada comunicativa, és ons’estableixen les bases de la
comunicació futura. El nadó comença el seu aprenentatge lingüístic.
1.1.2. La percepció en l’etapa prelingüística
1.1.2.1. La percepció auditiva: l’oïda és funcional des del naixement. Fins i
tot l’infant respon movent-se en el ventre de la mare a sons d’elevada
intensitat.
L’infant capta i reacciona davant sons del seu entorn i hi ha indicis que
permeten afirmar quedistingeix entre sons verbals i no verbals. Ja pels
voltants del mes pot identificar la veu de la mare i localitzar-ne la
procedència.
A poc a poc distingeix el timbre de veu dels seus pares. Cal dir que el
diferencia clarament del timbre de veu de la resta de persones i tendeix a
tendre diferencialment ambdós tipus de veu.
2

Parlar a la criatura amb suavitat, tendresa i assossec és la...