Extinción De Los Derechos Reales En Cataluña
Páginas: 5 (1195 palabras)
Publicado: 9 de mayo de 2012
EXTINCIÓ DELS DRETS REALS
1.-L’EXTINCIÓ DELS DRET REALS: CAUSES
(art.532.1CCCat)à sembla referir-se a unes causes generals d’extinció dels drets reals, unes causes que si són generals s’haurien d’aplicar a tots els drets reals. “Els drets reals s'extingeixen quan ho estableix aquest codi o el títol de constitució i per la pèrdua del bé, la consolidació i la renúncia del seu titular”.(art.552-9cCCCat)à “Destrucció de la cosa comuna o pèrdua del dret”
2.-CAUSES D’EXTINCIÓ QUE AFECTEN A L’OBJECTE
à2.1 la destrucció de la cosa
La destrucció de la cosa pot ser:
* Total: si es destrueix totalment, també ho farà el dret real en qüestió, ja que si el definim com un poder material i immediat sobre una cosa, quan desapareix aquesta, no hi ha res sobre que exercir el poder,per lo que el dret s’extingeix (art.553-14,561.16,1d CCCat).
* Parcial: la destrucció parcial no comporta la extinció del dret real, sinó simplement la modificació del seu objecte (532-2.2CCCat).
Es absolutament irrellevant la causa de la destrucció, ja sigui fortuïta o causada per un tercer. Si es dona l’última opció, naixerà una obligació d’indemnitzar els danys i perjudicis causats, peròel dret real s’haurà extingit igualment.
à2.2 la extra comercialitat de la cosa i la expropiació forçosa
La pèrdua de la cosa no es redueix a la seva destrucció física, sinó que comprèn també la pèrdua jurídica (art.553-14.1CCCat). Ex:
* Supòsits de ruïna econòmica.
* El fet que la cosa quedi fora el comerç dels homes.
3.-CAUSES QUE AFECTIN AL DRET
à3.1 la renúncia al dret il’abandonament de la cosa
Tots els drets subjectius són en principi renunciables, amb el límit de prejudicis de tercers, i la contravenció de l’interes públic. (art.532-4.2). Els drets reals també són renunciables.
Renúncia: és un acte unilateral i espontani del titular per mitjà del qual extingeix la seva titularitat (art.531-1). La renúncia no es un acte que requereixi en coneixement o elconsentiment de cap altra persona, ni que pugui ser beneficiada per la renúncia, però si que exigeix que la persona que renuncia tingui plena capacitat d’obrar i poder de disposició. La renúncia és irrevocable.
No hi ha cap norma general sobre la forma que ha de revestir la renúncia. Pot ser tant:
* Expressa: ocasionalment pot requerir l’atorgament d’escriptura pública.
* Tàcita: resultat defets concloents del titular.
Quan es tracta de renúncia en el dret de propietat, perquè s’extingeixi el dret no n’hi ha prou amb la renúncia, amb la declaració de voluntat de voler extingir la titularitat, sinó que cal un acte material de despossessió: l’abandó. (art.543.1CCCat). L’abandonament és simplement, la renúncia al dret de propietat, la qual cosa provoca que la cosa quedimomentàniament sense amo.
* si és immoble: esdevé propietat de l’Estat (art.17 llei 33 del 2003 de patrimoni de les administracions públiques).
* si és moble: esdevé en susceptible d’usucapió.
Si el que renúncia és el copropietari, La seva part se la reparteixen els altres copropietaris en proporció a la part que té cadascú, però poden renunciar.
Exemples: jo sóc propietari d’un immoble on hi haun usdefruit i una servitud, i jo renuncio. Que passa amb la servitud i amb l’úsdefruit? Res no impedeix que el dret segueixi existint. La meva renúncia no pot fer perdre cap dret d’un altre. Jo puc renunciar al que es meu, no al dels altres.
à3.2 la consolidació
La consolidació: és paral·lela a la confusió en matèria d’obligació. (art.532-3CCCat). Sentència exemple de consolidació: “STS 4de maig de 2007”. La consolidació només es causa d’extinció del dret real limitat, no de domini. La consolidació requereix la perfecta identitat entre els titulars dels drets reals en qüestió. Si la identitat no és perfecta, no hi haurà consolidació.
Exemple: Copropietari que es usufructuari. Marit i muller que han comprat el pis a mitges. Un dels 2 mor sense testament, tenen fills....
1.-L’EXTINCIÓ DELS DRET REALS: CAUSES
(art.532.1CCCat)à sembla referir-se a unes causes generals d’extinció dels drets reals, unes causes que si són generals s’haurien d’aplicar a tots els drets reals. “Els drets reals s'extingeixen quan ho estableix aquest codi o el títol de constitució i per la pèrdua del bé, la consolidació i la renúncia del seu titular”.(art.552-9cCCCat)à “Destrucció de la cosa comuna o pèrdua del dret”
2.-CAUSES D’EXTINCIÓ QUE AFECTEN A L’OBJECTE
à2.1 la destrucció de la cosa
La destrucció de la cosa pot ser:
* Total: si es destrueix totalment, també ho farà el dret real en qüestió, ja que si el definim com un poder material i immediat sobre una cosa, quan desapareix aquesta, no hi ha res sobre que exercir el poder,per lo que el dret s’extingeix (art.553-14,561.16,1d CCCat).
* Parcial: la destrucció parcial no comporta la extinció del dret real, sinó simplement la modificació del seu objecte (532-2.2CCCat).
Es absolutament irrellevant la causa de la destrucció, ja sigui fortuïta o causada per un tercer. Si es dona l’última opció, naixerà una obligació d’indemnitzar els danys i perjudicis causats, peròel dret real s’haurà extingit igualment.
à2.2 la extra comercialitat de la cosa i la expropiació forçosa
La pèrdua de la cosa no es redueix a la seva destrucció física, sinó que comprèn també la pèrdua jurídica (art.553-14.1CCCat). Ex:
* Supòsits de ruïna econòmica.
* El fet que la cosa quedi fora el comerç dels homes.
3.-CAUSES QUE AFECTIN AL DRET
à3.1 la renúncia al dret il’abandonament de la cosa
Tots els drets subjectius són en principi renunciables, amb el límit de prejudicis de tercers, i la contravenció de l’interes públic. (art.532-4.2). Els drets reals també són renunciables.
Renúncia: és un acte unilateral i espontani del titular per mitjà del qual extingeix la seva titularitat (art.531-1). La renúncia no es un acte que requereixi en coneixement o elconsentiment de cap altra persona, ni que pugui ser beneficiada per la renúncia, però si que exigeix que la persona que renuncia tingui plena capacitat d’obrar i poder de disposició. La renúncia és irrevocable.
No hi ha cap norma general sobre la forma que ha de revestir la renúncia. Pot ser tant:
* Expressa: ocasionalment pot requerir l’atorgament d’escriptura pública.
* Tàcita: resultat defets concloents del titular.
Quan es tracta de renúncia en el dret de propietat, perquè s’extingeixi el dret no n’hi ha prou amb la renúncia, amb la declaració de voluntat de voler extingir la titularitat, sinó que cal un acte material de despossessió: l’abandó. (art.543.1CCCat). L’abandonament és simplement, la renúncia al dret de propietat, la qual cosa provoca que la cosa quedimomentàniament sense amo.
* si és immoble: esdevé propietat de l’Estat (art.17 llei 33 del 2003 de patrimoni de les administracions públiques).
* si és moble: esdevé en susceptible d’usucapió.
Si el que renúncia és el copropietari, La seva part se la reparteixen els altres copropietaris en proporció a la part que té cadascú, però poden renunciar.
Exemples: jo sóc propietari d’un immoble on hi haun usdefruit i una servitud, i jo renuncio. Que passa amb la servitud i amb l’úsdefruit? Res no impedeix que el dret segueixi existint. La meva renúncia no pot fer perdre cap dret d’un altre. Jo puc renunciar al que es meu, no al dels altres.
à3.2 la consolidació
La consolidació: és paral·lela a la confusió en matèria d’obligació. (art.532-3CCCat). Sentència exemple de consolidació: “STS 4de maig de 2007”. La consolidació només es causa d’extinció del dret real limitat, no de domini. La consolidació requereix la perfecta identitat entre els titulars dels drets reals en qüestió. Si la identitat no és perfecta, no hi haurà consolidació.
Exemple: Copropietari que es usufructuari. Marit i muller que han comprat el pis a mitges. Un dels 2 mor sense testament, tenen fills....
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.