Extincion de especies

L'EXTINCIÓ D'ESPÈCIES Una amenaça per la biodiversitat; una situació real Índex Extinció: concepte i processos p.2 Espècies amenaçades p.3 Espècies en extinció p.5 Mapa Geogràfic amb les espècies indicades p.6 p.5 L'extinció d'una espècie Entenem per extinció d'una espècie la seva desaparició total en un ecosistema. Aquest procés, que es pot produir de forma natural, és sovint provocat perl'activitat humana actual. Evidentment, això danya els ecosistemes i redueix dramàticament la biodiversitat, i és per això que cal prendre consciència del dany que les nostres accions poden causar a l'atmosfera i cal considerar mesures per a alentir i evitar, en la mesura del possible, l'extinció de més espècies. Fases L'extinció d'espècies, i per tant les espècies que en són amenaçades, es podenclassificar en quatre grans grups. · Espècies en regressió, que han vist reduïda la població en poc temps o bé que es veuen empeses a territoris més i més petits. Amb relativament poc esforç es poden recuperar · Espècies amenaçades, la recuperació de les quals ja és molt difícil i necessita, paradoxalment, l'acció humana. Tot i així, encara són recuperables. · Espècies en extinció, la població de lesquals és tan reduïda ( 1 o 2 exemplars) que fa gairebé impossible la seva recuperació si no és per mètodes de laboratori. · Espècies ja extingides, de les quals ja no queda cap individu en vida. L'objecte d'aquest treball són les espècies amenaçades i en extinció de la Península Ibèrica. Espècies amenaçades Falco Tinnunculus −Xoriguer Fa aproximadament 35 cm de punta a punta de cada ala, i en queden18 parelles, 15 d'elles a l'Empordà. Es tracta d'un falcònid que va entrar en regressió degut a la caça i a la competència amb altres falcònids.

1

Larus Canus −Gavina Cendrosa La recuperació d'aquesta espècie està sent progressiva però eficaç, de forma que es passà de 2 exemplars el 1990 a 6 el 1996 i a 10 el 2002. Es tracta d'un tipus de gavina en especial que no s'ha acostumat, adiferència de la comuna, a alimentar−se de deixalles humanes. Ruscus Aculeatus L. −Galzeran La recol·lecció massiva d'aquesta planta l'està duent a l'extinció, tot i les legislacions actuals. És típica del sotabosc d'alzinar, i té propietats medicinals, a més de les decoratives. Cal dir, però, que aquesta no és una de les espècies més amenaçades. Gypeatus Barbatus −Trencalòs Aquest carronyaire, ques'alimenta de la medul·la d'os dels animals morts, pot arribar a 120 cm. No és agressiu, i habita penya−segats i cingles. La causa principal de la seva extinció és la desaparició d'hàbitats idonis i la contaminació del seu biòtop Oxydura ceucocephala −Malvasia, també dita subirat i ànec blanc És una au de mida mitjana que migra entre el centre−sud de la Península i el Nord d'Àfrica. Darrerament, la caçaha reduït molt el seu nombre d'individus fins al punt de ser prohibida i castigada per Castella − La Manxa. Curiosament, l'únic blanc és el cap: la resta es mou en verds. Malcomia Littorea −Al·lel de Mar La causa principal de l'amenaça és, en aquest cas, la desaparició o alteració dels hàbitats d'aquesta espècie de planta higròfita, endèmica del litoral asturià, de fulla perenne i d'entre 10 i 40cm. Les seves flors són hermafrodites, i per tant la seva recuperació més fàcil. Llutra Lutra −Llúdriga, però també s'accepta Llúdria i Nútria Probablement el mustèlid més comú a Catalunya, on la caça per la seva pell l'ha encaminada cap a l'extinció. Hi ha encara, però, prous exemplars per considerar que l'espècie és recuperable. A més, s'està reintroduïnt. Pot reproduir−se tot l'any. EleocharisParvula −Jonc Salat Es tracta d'una planta petita i d'aspecte i organització senzills: una tija central circular, que rarament supera els 10 cm, amb petites espigues de flors hermafrodites. Habita en les maresmes, en llacunes i basses naturals de salinitat relativament elevada, però només en queda a les ribes del riu Euxifre i a la seva desembocadura (Astúries) Linux Pardinus −Linx ibèric...