Física

D´Heràclit s´han conservat només una llarga sèrie de fragments (al voltant de 150) units pel tema comú de l'esdevenir. Va escriure -pels volts de l’any 500 a.C- un poema que s´acostuma a anomenarPeri phýseós ("sobre la naturalesa", o "sobre la realitat") però no va publicar-lo sinó que el va entregar al santuari d'Àrtemis Efèsia (a la seva ciutat). Considerava que els seus contemporanis noestaven preparats per comprendre'l. Sovint Heràclit apareix en els textos, com un personatge aristocràtic que menysprea a la massa i que està convençut d´expressar una idea paradoxal o una intuïciófilosòfica que atempta contra l´experiència dels sentits corporals: Tot canvia (Panta rei). No hi ha res que sigui constant i el moviment és la regla (logos) o la raó comú de tot.

Diògenes Laerci (IX,5)ens diu sobre Heràclit: I no va seguir l’escola de ningú sinó que s’investigava a si mateix i que de si mateix ho havia après tot. També sembla que va rebre ensenyaments de Xenòfanes i, segons Aristó,que també s’havia curat ell mateix de l’hidropèsia.

Sembla que Heràcil defensava que hi havia un arkhé: el foc, però el foc no era entès com un element estrictament físic sinó que més aviatrepresenta un símbol. A través de la metàfora del foc, que al mateix temps crea i destrueix la vida, està dient que totes les coses estan perpètuament en estat de canvi, de transformació i de moviment.

Laidea a partir de la qual s'articula la filosofia d'Heràclit és la de l'esdevenir. Tot flueix, tot està sempre en moviment. Igual que el foc és creador i destructor al mateix temps, tota la vida estàplena de contrast, moviment, transformació.

La dínamis de la Phisis és un principi etern, perpetu. A Grècia, Heràclit es representava sempre a la iconografia com un home que plorava. Per què? Perquèprecisament no hi ha res que sigui constant, per tant no puc comprendre res. N'hi ha per plorar, perquè el canvi sembla que derrota la raó: quan la raó vol comprendre el món sembla que la...