Fòbia social

Fòbia Social



“Tot comença quan un dia veus que et poses vermell perquè una persona et ridiculitza, i 5 anys més tard, et poses vermell només de pensar en aquell dia...”


Index: …………………….2
Introducció…………………………………………………………… 3
1. Què és la fòbia social? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
1.1. Història. . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
1.2. Causes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 i 6
1.3 Factors……………………………………………………. 7
1.4. Conseqüències. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
1.5. Símptomes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ... 92. Tractament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
2.1. Psicològic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10
2.2. Farmacològic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

3. Malalties relacionades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11-12

4 Relació entrefòbia social i assertivitat . . . . . . . . . . . . 12
5. Qüestionari de detección de fòbia social………………..13-14-15
6. Conclusió……………………………………………………16
7. Bibliografia…………………………………………………. 17







Introducció:

En el present treball faré un estudi sobre una malaltia que es dóna sovint entre adolescents, anomenada fòbia social, que no és res més que una timidesa extrema, peròque si no es tracta, pot presentar greus problemes que aniré exposant.
Es tracta d’una por desproporcionada a certes situacions que impliquen contacte social, com parlar amb la gent, lligar, o anar a reunions socials. La persona té por a que els demés es formin una mala imatge d’ells, criticar-los, humiliar-los o rebutjar-los. Els pensaments típics són; “pensaran que sóc tonto”, “estic fent elridícul”, “s’adonaran que estic nerviós”, etc… Això deriva en una gran ansietat i una baixa autoestima
En la fòbia social la persona pateix per fer el ridícul, i acaba per evitar les situacions on ho passa malament. D’aquesta manera, va deixant de fer coses, i cada vegada experimenta més malestar, podent arribar a quedar-se tancats a casa i refugirar-se en l’alcohol i les drogues, que l’ajudaran adesinhibir-se.
Les persones que pateixen aquest problema acostumen a ser molt sensibles a les crítiques i ténen sentiments d’inferioritat. Són poc hàbils en les relacions socials (mirada, to de veu, gestos), i mostren signes d’ansietat. Poden tenir dificultats en mantenir amistats, i en defensar els seus drets, desitjos i/o necessitats.


1. Què és la fòbia social?
La fòbia social és unapor a situacions que impliquen interacció social i que té dues característiques essencials: una por desproporcionada i una tendència a l’evitació.
Una certa ansietat social és natural i inclús útil perquè permet als éssers humans comportar-se adequadament en les relacions interpersonals. En la major part de les persones aquesta por acaba per reduir-se considerablement desprès dels primers minuts dela relació interpersonal o desprès de l'exposició repetida a situacions similars. En les persones normals el grau d'ansietat és proporcional a la trascendència real de la situació. Però en la fòbia social l'ansietat experimentada no guarda relació amb la realitat de l'amenaça i no es redueix l'ansietat.
Des d’una perspectiva evolutiva, la por i l'evitació de situacions socials tendeixen a sercomuns duran l'adolescència i solen desaparèixer en la vida adulta, quan la timidesa desapareix les relacions socials solen ser més plaents. En canvi, hi ha algunes persones en les quals la por persisteix, en graus que provoquen des de l'evitació d'algunes situacions socials especifiques fins a l’evitació de gairebé totes les situacions socials. L'ansietat social és en alguns casos una simple...