factores que interfieren en el crecimiento de las plantas

INTRODUCCIÓ
El nostre treball tracta dels factors que influeixen en el creixement de les plantes. Hem escollit aquest treball perquè creiem que es un tema important i d’actualitat que ens por ajudar a prevenir problemes amb cultius o ha aconseguir un rendiment més alt de les plantes. Existeixen diferents factors que afecten al creixement de les plantes però els mes importants són la llum i elsnutrients. Nosaltres hem fet experiments per poder analitzar els efectes i els problemes produïts per la variació d’aquests dos factors.
1.1. Nutrició de les plantes
Les plantes produeixen la seva pròpia matèria orgànica a partir d’aigua, sals minerals i diòxid de carboni de l’aire. Utilitzen com a font d’energia la llum del sol. Per tant tenen nutrició autòtrofa i fotosintètica: són organismesfotolitoautòtrofs.
La captació de l’aigua i sals minerals té lloc pels pèls absorbents de les arrels
L’aigua i les sals es mesclen formant l’anomenada saba bruta que puja per la tija dins d’uns tubs anomenats tubs llenyosos o xilema.



El diòxid de carboni que penetra a les fulles a través dels estomes. Els estomes són els petits porus localitzats en la superfície de les fulles. Constende dues grans cèl·lules oclusives o de guarda envoltades de cèl·lules acompanyants. El nombre d'estomes és molt variable com també ho són les dimensions dels estomes.
La funció dels estomes és permetre l’intercanvi gasós, imprescindible per realitzar la fotosíntesis i la respiració. És a dir a través de l’estoma entra CO2 i hi ha un intercanvi d’O2. Això comporta, al mateix temps, una pèrduad’aigua en forma de vapor per transpiració.



A les fulles arriba gran quantitat d'aigua absorbida per les arrels: d'aquesta, només una petita part s'utilitza en la fotosíntesi. La resta, passa a l'exterior en forma de vapor d'aigua. Aquesta pèrdua d'aigua en forma de vapor és el que s'anomena transpiració. La transpiració provoca una pressió negativa que origina una succió de la saba bruta de lesarrels a les fulles. Les molècules de l’aigua tenen una forta cohesió entre elles que les manté unides (tensió superficial). Els vasos del xilema són molt fins i això facilita l’ascenció per capilaritat.



Comença la fotosíntesi en les fulles i la saba bruta es mescla amb el diòxid de carboni per formar glúcids que constitueixen la saba elaborada. Aquesta s’utilitzarà per alimentar tota laplanta i circularà pels vasos del floema.

1.2 Fotosíntesi
La fotosíntesi té lloc fonamentalment a les fulles, a un teixit subepidèrmic anomenat parénquima fotosintètic, ric en cloroplasts.




Estructura de la fulla amb el parénquima fotosintètic
Cèl·lula vegetal on es poden observar els cloroplasts
Cloroplast on podem apreciar els til·lacoides i l’estroma

El cloroplast és un orgànulque està delimitat per una doble membrana. En el seu interior hi un sistema de membranes, anomenades til·lacoides, immerses en l’estroma. Els til·lacoides tenen forma de sacs aplanats i poden agrupar-se apilant-se els uns sobre els altres per formar els grana. En les membranes dels tilacoides es troben els pigments fotosintètics, formant part de fotosistemes complexes. Gràcies a la presènciad’aquests fotosistemes pot tenir lloc la fotosíntesi.
Per poder fer aquest procés la planta necessita energia que obté de la llum i per això la fase principal de la fotosíntesi només es produeix de dia.
La fotosíntesis es un anabolisme autòtrof, es a dir, un procés metabòlic que crea molècules orgàniques senzilles a partir de molècules inorgàniques.
Aquesta consta de dues fases:
la fase lluminosaen la qual la planta aconsegueix emmagatzemar energia lumínica en forma d’energia química (ATP). a partir de la dissociació de les molècules d’aigua, formant hidrogen i oxigen. Aquesta energia serà utilitzada en la fase fosca.
la fase fosca es crearan carbohidrats a partir de les molècules de carboni, hidrogen, oxigen i nitrogen. S’anomena fase fosca perquè no es necessari la llum del sol...