Factors Que Influeixen En La Autoestima Dels Infants
Páginas: 8 (1861 palabras)
Publicado: 1 de mayo de 2012
Factors que influeixen en l'autoestima dels infants
1. INTRODUCCIÓ
En aquest treball s'exposaran i explicaran alguns dels factors que influeixen en l'autoestima dels infants. No s'explicaran tots els factors, només els més signicatius, recollits en el Shaffer i en un parell d'articles. Els més destacats són la influència social, primer la que ve directament dels pares que engloba tantl'estil educatiu, la ètnia com la cultura i d'altres; ja que en els primers anys de vida són, normalment, les persones amb qui tenen més contacte. Després, la que els hi ve dels seus iguals i de les mestres. Un altre factor important és la biologia i el desenvolupament cognistiu, però no hi aprofundirem. A més a més, també es parlarà sobre les eines que poden utilitzar, tant els pares com els propisinfants per aumentar la seva autoestima i per ser més conscients de la seva pròpia valia. L'objectiu seria fer-se una idea global de la repercussió que tindrà en el futur dels infants l'autoestima que vagin adquirint de petits que es quan es més variable i més fàcil de modificar.
DESENVOLUPAMENT
Definició
L'autoestima pot tenir moltes definicions, Schaffer va adoptar la de Brown (1998),que la definia com a un aspecte valoratiu del jo, és a dir, és quan evaluem les qualitats que creiem posseir. Brown (1998), no només la va definir, sinó que va explicar la diferència entre els nens que tenien una alta i una baixa autoestima. Els nens amb una gran autoestima estan contents amb el tipo de persona que són: reconeixen els seus punts forts, admeten les seves debilitats (sovint segurs desuperar-les), solen tenir una actitud positiva repecte a les característiques i competències que despleguen. Els nens amb poca autoestima veuen el seu jo des d'una perspectiva menys favorable, sovint optant per detindres en les seves insuficiències més que en els punts forts que possiblement tinguin.
Origen y desenvolupament de l'autoestima
La teoria de Bowlby (1988), recollida en elSchaffer, prediu que els nens amb afecció segura (que suposadament construeixen un model positiu del jo i dels altres) es començaran a jutjar de manera més favorable d'aquells que tenen afecció insegura, que no tenen un model tan positiu. Segons uns estudis efectuats a Bèlgica, aquesta teoria es confirma i a més a més segons les educadores els nens d'afecció segura a la mare consideraven que estavendotats de millors habilitat socials (Verschueren, Marcoen i Schoefs, 1996). Els que en tenien per part dels dos progenitors, assolien el nivell màxim d'autoestima (Verschueren i Marcoen, 1999). Schaffer conclou que finalment sembla que entre els 4 i 5 anys d'edat el nen ja ha establert un significat clar de l'autoestima, que reflexa els antecedents de la seva afecció.
Com cita Schaffer, els nensprimer fan un judici sobre les seves qualitats en diferents àrees i més tard les integren formant una autoevaluació general. També recull el model jeràrquic de Susan Harte (1982, 1999), que després d'un experiment, va extreure que els nens de 4 a 7 tenen tendència a puntuar-se positivament en tots els dominis, això ho atribuiem al seu desig d'agradar més que de l'autoestima (Eccles i altres, 1993;Harter i Pike, 1984). Tot i que no són del tot irreals ja que correlacionen positivament amb les del professors (Marsh, Ellis i Craven, 2002; Measelle i altres, 1998). A partir dels 8 anys les evaluacions que fan els nens d'ells mateixos s'assemblen més al concepte que tenen els altres d'ells (Harter, 1982; Marsh, Craven i Debus, 1998). Però també va concluir, acabat l'experiment, que elconeixement de si mateixos i l'autoestima depen en gran mesura de com els altres perceben la conducta infantil i reaccionin davant d'ella.
En els nens l'estabilitat de l'autoestima es més baixa, igual que en els primers anys de l'adolescència, a mesura que es va creixent va adquirint més firmesa (Trzesniewski, Donnellan i Robins, 2003).
Influències socials en l'autoestima
La biologia i el...
1. INTRODUCCIÓ
En aquest treball s'exposaran i explicaran alguns dels factors que influeixen en l'autoestima dels infants. No s'explicaran tots els factors, només els més signicatius, recollits en el Shaffer i en un parell d'articles. Els més destacats són la influència social, primer la que ve directament dels pares que engloba tantl'estil educatiu, la ètnia com la cultura i d'altres; ja que en els primers anys de vida són, normalment, les persones amb qui tenen més contacte. Després, la que els hi ve dels seus iguals i de les mestres. Un altre factor important és la biologia i el desenvolupament cognistiu, però no hi aprofundirem. A més a més, també es parlarà sobre les eines que poden utilitzar, tant els pares com els propisinfants per aumentar la seva autoestima i per ser més conscients de la seva pròpia valia. L'objectiu seria fer-se una idea global de la repercussió que tindrà en el futur dels infants l'autoestima que vagin adquirint de petits que es quan es més variable i més fàcil de modificar.
DESENVOLUPAMENT
Definició
L'autoestima pot tenir moltes definicions, Schaffer va adoptar la de Brown (1998),que la definia com a un aspecte valoratiu del jo, és a dir, és quan evaluem les qualitats que creiem posseir. Brown (1998), no només la va definir, sinó que va explicar la diferència entre els nens que tenien una alta i una baixa autoestima. Els nens amb una gran autoestima estan contents amb el tipo de persona que són: reconeixen els seus punts forts, admeten les seves debilitats (sovint segurs desuperar-les), solen tenir una actitud positiva repecte a les característiques i competències que despleguen. Els nens amb poca autoestima veuen el seu jo des d'una perspectiva menys favorable, sovint optant per detindres en les seves insuficiències més que en els punts forts que possiblement tinguin.
Origen y desenvolupament de l'autoestima
La teoria de Bowlby (1988), recollida en elSchaffer, prediu que els nens amb afecció segura (que suposadament construeixen un model positiu del jo i dels altres) es començaran a jutjar de manera més favorable d'aquells que tenen afecció insegura, que no tenen un model tan positiu. Segons uns estudis efectuats a Bèlgica, aquesta teoria es confirma i a més a més segons les educadores els nens d'afecció segura a la mare consideraven que estavendotats de millors habilitat socials (Verschueren, Marcoen i Schoefs, 1996). Els que en tenien per part dels dos progenitors, assolien el nivell màxim d'autoestima (Verschueren i Marcoen, 1999). Schaffer conclou que finalment sembla que entre els 4 i 5 anys d'edat el nen ja ha establert un significat clar de l'autoestima, que reflexa els antecedents de la seva afecció.
Com cita Schaffer, els nensprimer fan un judici sobre les seves qualitats en diferents àrees i més tard les integren formant una autoevaluació general. També recull el model jeràrquic de Susan Harte (1982, 1999), que després d'un experiment, va extreure que els nens de 4 a 7 tenen tendència a puntuar-se positivament en tots els dominis, això ho atribuiem al seu desig d'agradar més que de l'autoestima (Eccles i altres, 1993;Harter i Pike, 1984). Tot i que no són del tot irreals ja que correlacionen positivament amb les del professors (Marsh, Ellis i Craven, 2002; Measelle i altres, 1998). A partir dels 8 anys les evaluacions que fan els nens d'ells mateixos s'assemblen més al concepte que tenen els altres d'ells (Harter, 1982; Marsh, Craven i Debus, 1998). Però també va concluir, acabat l'experiment, que elconeixement de si mateixos i l'autoestima depen en gran mesura de com els altres perceben la conducta infantil i reaccionin davant d'ella.
En els nens l'estabilitat de l'autoestima es més baixa, igual que en els primers anys de l'adolescència, a mesura que es va creixent va adquirint més firmesa (Trzesniewski, Donnellan i Robins, 2003).
Influències socials en l'autoestima
La biologia i el...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.