Fal·lacies

Fal•làcies: son raonaments incorrectes, encara que son persuasius i semblen vàlids, dos tipus: fal•làcies formals: son inferències invalides perquèincompleixen alguna llei de deducció en el raonament, però la lògica desvela aquets errors. Fal•làcies informals o materials) el seu error no esta en la forma lògica del’argument sinó en la seva matèria, en el significat dels termes. Poden passar inadvertides.
{una fal•làcia no es igual a una falsedat, les intencionadess’anomenen sofistiquismes}

TIPUS FAL•LÀCIES INFORMALS:
/Fal•làcia ad verecudiam: defensar conclusió apel•lant algú que es considera una autoritat en la matèriaperò sense donar raons que la justifiquin.

/Fal•làcia ad hominem: atacar l’opinió o el raonament d’una altra persona i censurar qui el defensa./Fal•làcia ad baculum: arguments que es basen en la força o poder d’ algú per a establir la veritat duna conclusió.

/Fal•làcia de la tradició: que s’hagi fet d’unamanera no justifica que sempre es faci el mateix.

/Fal•làcia tu quoque: son aquells arguments que no es presenten raons per a replicar una acusació, al seulloc es torna l’ofensa a qui acusa.

/Fal•làcia ad ignorantiam: exigir a l’adversari que admeti la prova al•legada o que ofereixi una altra millor./Fal•làcia ad populum: invocar com a raons fets o circumstancies rals o imaginaris, per excitar els sentiments i emocions de l’oient.

/Falsa causa: s’atorgavalidesa a una causa insuficient o errònia.

/Consens universal: acceptar la veritat d’una afirmació perquè la majoria de les persones la defensen.