FALACIAS

FAL·LÀCIES
Són raonaments no vàlids que poden semblar-ho.

FAL·LÀCIES FORMALS
Les estudia la lògica formal, perquè són conseqüència de l’incompliment d’alguna llei de deducció.

Fal·làciacondicional: Es produeix quan s’interpreta un condicional com un bicondicional.

Fal·làcia de disjunció: Es produeix quan s’interpreta com exclusiu el que no ho és.

FAL·LÀCIES INFORMALS
Les estudiala lògica informal, perquè no depenen d’aspectes formals, sinó de qüestions relacionades amb el contingut, el significat, la quantitat d’informació...

Fal·làcia ad verecundiam: Defensar laconclusió apel·lant a algú o a alguna cosa que es considera una autoritat en la matèria, però sense donar altres raons que la justifiquin.

Fal·làcia ad hominem: Pretendre rebatre el raonament d’un altre odemostrar la falsedat de la conclusió a la qual ha arribat, desacreditant el qui ho defensa.

Fal·làcia ad populum: Defensar la conclusió sense justificar-la, unicament apel·lant als sentiments,emocions o prejudicis de l’auditori.

Fal·làcia ad ignorantiam: Defensar que una cosa es definitivament vertadera o falsa perquè no podem demostrar el contrari.

Fal·làcia ad baculum: Es produeixquan amenacem o coaccionem, en lloc de donar raons.

Generalització indeguda: Inferir una conclusió general a partir d’uns pocs casos que no són suficients per a justificar-la. Per això, laconseqüència es pot desmentir fàcilment amb un contraexemple.

Falsa causa: Es dona com a correcte una causa insuficient o simplement equivocada. Normalment es deu al fet que tracta de concloure que una cosaés causada per una altra tan sols perquè aquesta la precedeix.

Fal·làcia semàntica: Es basa en el fet que una paraula o expressió que es repeteix canvia de significat en el curs de la inferència; ésa dir, s’usa un terme o expressió equívocament. Això fa que no ens adonem que, en el fons, s’ha acabat parlant d’una cosa diferent de la de l’inici.

Fal·làcia circular: En aquesta, la...