Falacias

Fal·làcia ad verecundiam: defensar la conclusió apel·lant a algú o alguna cosa que es
considera una autoritat en la matèria, però sense donar altresraons que la justifiquin.
• Fal·làcia ad hominem: pretendre rebatre el raonament d'un altre o demostrar la
falsedat de la conclusió a la qual ha arribat,desacreditant el qui ho defensa.
• Fal·làcia ad populum: defensar una conclusió sense justificar-la, únicament apel·lant
als sentiments, emocions oprejudicis de l'auditori.
• Fal·làcia ad ignorantiam: defensar que una cosa és definitivament vertadera ( o falsa)
perquè no podem demostrar el contrari.
•Fal·làcia ad baculum. Es produeix quan amenacem o coaccionem, en lloc de donar
raons.
• Generalització indeguda: inferir una conclusió general a partir d'unspocs casos que no
són suficients per a justificar-la. Per això, la conseqüència es pot desmentir fàcilment
amb un contraexemple.
• Falsa causa: es dónacom a correcta una causa insuficient o simplement equivocada.
Normalment es deu al fet que traca de concloure que una cosa és causada per una
altra tansols perquè aquesta la precedeix.
• Fal·làca semàntica: es basa en el fet que una paraula o expressió que es repeteix
canvia de significant en el curs dela inferència; és a dir, s'usa un terme o expressió
equívocament.
• Fal·lacies circulars: en questes, la conclusió es recolza en una premissa que, perser
vertadera, depèn del fet que la conclusió també ho sigui. Així, la veritat de la premissa i
la veritat de la conclusió depenen l'una de l'altra.