Falacies

 Fal·làcies.

En les discussions, debats, discursos etc... no sempre els arguments amb els quals els oradors defenen la seva postura són correctes. Moltes vegades amb l'us de retòrica, i discursos eloqüents fan raonaments aparentment correctes però que no ho són. D'una manera subtil s'intenta convèncer d'una idea que perfectament pot estar errada.Aquest arguments aparentment correctes es diuen fal·làcies.
Avui dia, un clar cas d'us de fal·làcies es visible en els debats dels polítics, articles d'opinió etc... . Però l'us de les fal·làcies no és exclusiu dels nostres temps, tot el contrari, aquesta practica s'ha esdevingut al llarg de l'historia humana. Cal destacar el terme sofista, que va ser adoptat pels filòsofs de l'antiga Grècia, enaquesta, que era una democràcia directa, cada ciutadà tenia que defensar els seus interessos en l'àgora. Mitjançant debats i plets només els ciutadans que eren virtuosos del llenguatge i mestres de la retòrica guanyaven els seus plets tot i no tenir raó. Aquests individus que feien us d'argumentacions enrevessades i fal·làcies es denominen sofistes.
És important esmentar que les fal·làcies maiindueixen a la veritat i ens situen en l'error .
Hi ha diferents tipus de fal·làcies i es poden classificar de diferents maneres com les fal·làcies d'ambigüitat, materials o de pertinença que són les que explicaré.

Les fal·làcies de pertinença es caracteritzen principalment perquè les primeses no justifiquen la conclusió, no són coherents.

Les fal·làcies de pertinença són les següents.Fal·làcies ad populum
Són aquelles en les quals es fa us de primeses no vinculades a la conclusió fent us de primeses dirigides a les emocions del receptor, no a la raó. Guanyant així l'aprovació dels que escolten, perquè escolten allò que els hi agrada escoltar, però no és més que simple demagògia.

Ex: ” Vosaltres, que sou un poble savi, sabeu que això és el millor per a vosaltres. “
“Coca-cola la beguda de la gent amb estil...”

Argumentació ad baculum.
Aquesta argumentació fa tot el contrari de l'anterior nombrada.
Aquesta es basa en una amenaça més o menys directa, l'augmentació ad baculum es pot subdividir en
Amenaça oculta.
El locutor d'una manera imperceptible diu que si no s'accepta la seva idea o argumentació et pot perjudicar. Com he dit l'amenaça és subtil no ésun atac personal directe.
Ex: “M'agradaria que endrecessis la teva habitació així estaria més orgullosa de tu, i això faria que et deixés jugar més a l'ordinador.”

Conseqüències catastròfiques.
Aquesta fal·làcia es basa en explicar un conjunt de conseqüències dolentes a partir de d'una premissa inicial. Amb aquesta fal·làcia l'orador s'aprofita de les inseguretats dels oients.
Ex: “Si noet compres ara un llapis no podràs prendre apunts, si no pots prendre apunts no podràs estudiar, si no estudies, no tindràs treball, no tindràs diners i seràs un indigent.”

Argumentum ad hominem

En aquesta fal·làcia es pretén desacreditar al oponent i els seus arguments senyalant una característica de l'oponent. Aquesta fal·làcia no demostra la falsedat o l'equivocació del contrari si noque crea la sensació de que ho és.
Aquesta fal·làcia es pot construir de dues maneres.
Argumentum ad hominem ofensiu.
Posa en entredit la fiabilitat del interlocutor. El punt de partida d'aquesta estratègia són els perjudicis.
Ex: “Tu dius que que provenim dels primats, però com vols que et creguin si ni tan sols t'has graduat en la ESO, quina fiabilitat pot tenir una persona que no sap el mésbàsic.”
Argumentum ad hominem circumstancial.
Aquesta vegada es juga amb els aparents interessos que pot tenir l'altra oponent, t'aprofites de la seva posició
Ex: “Tu dius que menjar fruita és necessari, però no és veritat només ho dius per vendre el teu producte i lucrar-te.”

Argumentum ad verecundiam.
Aquesta fal·làcia fa us de l'opinió d'una persona important en la matèria per...