Famosos Tartamudos

Alguns famosos van convertir aquest problema en el seu al·licient per superar-se i arribar a l’èxit. Veiem els casos més rellevants:
Demóstenes, en la Grècia clàssica (384-322 a.C) era objecte deburles per la seva tartamudesa, va arribar a ser un dels millors oradors i polític de l’època, el que feia per evitar la tartamudesa era ficant-se pedres petites a la boca per que la “dicción brotase”amb major lentitud, i amb això millorar la naturalitat al parlar, aquesta tàctica nomes li va ser útil a ell, però això en aquests mateixos temps van arribar a tenir idees com fer operacions decirurgia, gàrgares amb vinagre... cap d’aquestes idees van funcionar.
Claudi, (10 aC) Segurament, la imatge de l’emperador roma passa a la història gràcies a la magnífica interpretació que de ell va ferDereck Jacobi a la sèrie “Yo, Claudio”, i on no dissimulava en absolut la tartamudesa del personatge. Des de nen, l’autèntic Claudio va patir burles i desprecis pels seus problemes de pronunciació (lideien de manera humiliant Cla-cla-claudio). Però segons Robert Graves, el personatge va fer d’aquest defecte una virtut, utilitzant el problema per semblar ser mes tonto de lo que realment era ifingir que no tenia aspiracions d’arribar al poder. Una bona estratègia que li va servir durant molts d’anys.
Moisès, no es pot saber amb certesa, però creuen que el líder que va guiar als hebreusesclavitzats en Egipte fins la terra promesa, era tartamut. Es podria afirmar ja que aquesta hipòtesi de que Moisès havia sigut tartamut ens queda reflectida a unes paraules que va dir ell mateix a unversiculo del Exodo, diu: "Ay señor. Nunca he sido hombre de fácil palabra, ni antes ni desde que tú hablas a tu siervo, porque soy tardo en el habla y torpe de lengua".
Notker, en l’edat mitjana (840 dC),era conegut com Notker Balbulus, es a dir, Notker el tartamut. Es reconegut en la història de la música per el Liber hymnorum (Llibre de himnes), una col·lecció de textos y melodies se seqüències...