FANATISME RELIGI S DE MAR I CEL

FANATISME RELIGIÓS DE MAR I CEL
Mar i Cel és una obra de teatre escrita per Àngel Guimerà l’any 1888. És una tragèdia romàntica escrita durant la seva primera etapa com a escriptor i està escrita envers. En aquesta obra, Guimerà mostra els principals trets del seu teatre com els conflictes interns dels personatges, l’amor, i les religions.
Una part molt important de l’obra és el fanatismereligiós de cada personatge, la manera ‘extrema’ que té cada personatge de creure en una religió, i se sol associar en la religió musulmana i cristiana, que són les dues principals religions de què tractal’obra. Finalment però, l’autor expressa la idea de que l’amor entre persones pot aconseguir superar aquest fanatisme entre religions encara que siguin diferents, i ho representa finalment amb lamort, quan els dos personatges principals moren junts i units per sempre més.
Podem interpretar el fanatisme religiós cristià principalment en Carles, el pare de Blanca, que representa l’autoritat queexerceix la Església d’aquell moment tot predicant l'amor entre homes però alhora intentant sobreposar-se a les creences dels altres. Dóna una imatge molt bruta de la religió musulmana tot deixant-la debanda i sobreposant al Déu cristià per sobre de tot.
Blanca té un concepte de la religió cristiana molt forçat per el seu pare, Carles, ja que des de ben petita va estar tancada en un convent sensecontacte amb el món exterior. Ella creu que Déu és el centre de tot, i que la nostra estància al món és només per estimar a Déu. Poc a poc, se’n adona de que la religió és menys important del que ellacreia, i que l’amor guanya per sobre de tot.
Saïd, de mare cristiana i pare musulmà, tenia un concepte de la religió molt estricte ja que des de ben petit, els cristians van expulsar a ell i a la sevamare i van matar al seu pare per resistir-se a l’expulsió. Ell creu que el Déu Al·là és el Déu que ha d’estimar, però al llarg de la obra se’n adona també, que el paper de la religió va perdent...