Farmaceutica

La Rúbrica, instrument en l’avaluació per Competències Bàsiques

✓ L'avaluació
✓ Avaluar per competències
✓ La Rúbrica, instrument d’avaluació a les nostres programacions
✓ La Rúbrica en l’àmbit científic tecnològic


Resum
El procés d’ensenyament aprenentatge (E_A) de l’alumnat de secundària, han de respondre al repte de incorporar el treball per competències dinsl’avaluació.
La necessitat de concretar indicadors del nivell de competencialitat assolit per l’alumnat amb descriptors propis de cada competència, és l’element de qualitat que incorpora la LOE.
L'objectiu d'aconseguir a més la implicació i motivació de alumnat i de que prengui un rol actiu en el seu propi procés d'aprenentatge troba en la Rúbrica un potent instrument. Les Rúbriques contenentres components: escales de qualificació, aspectes a avaluar i criteris o descriptors.
Les rúbriques poden estar concebudes per l’autoavaluació reflexiva que realitzarà l’alumne del propi procés d’aprenentatge i per la co_avaluació amb la que acompanya el docent a l’alumne; i des de aquesta perspectiva compleix la premissa de que l’avaluació tingui una component formativa al llarg del procésd’ensenyament-aprenentatge i de que proporcioni informació del grau d’assoliment de les Competències Bàsiques.
La Rúbrica es presenta com solució d’excel·lència per organitzar de manera conjunta criteris, àmbits i escala d’aprenentatge. Els autors fan una proposta de descriptors de diferents graus de competencialitat, observables a l’àmbit científic tecnològic, en el treball al laboratori, al taller, enla resolució de problemes i en la realització de dossiers de treball.
Paraules Clau: Rúbrica, Avaluació. Àmbit científic tecnològic, Competències Bàsiques.
Key words: Rubric, Assessment. The scientific technological. Core competencies.

L'avaluació. Referents
En el Marc Curricular de les bases de la primera reforma dels Ensenyaments Obligatoris, Coll (1986) va formular l’avaluació “com unconjunt d’accions previstes mitjançant les quals és possible ajustar progressivament l’ajut pedagògic a les característiques i les necessitats dels alumnes, determinar si s’han complert i fins a quin punt les interaccions educatives, i regular per millorar el procés d’ensenyament –aprenentatge”.
Més endavant Chadwick (1991) concreta com finalitats de l’avaluació: motivar l’aprenentatge delsalumnes, diagnosticar i superar les dificultats del procés E_A, destacar els continguts més significatius, promoure l’autoavaluació, conèixer millor els alumnes per validar la nostra programació i establir coherència amb el nostre alumnat.
I la LOE, al Reial Decret 1631/2006 (D.O.G. 4915-26.6.2007 fa èmfasi de nou en “la utilització d’instruments i mesures per tal que l’alumnat assoleixi lescompetències bàsiques... i per analitzar i reorientar la pràctica docent”.
Quan Deming (1950) va introduir la formació en qualitat en els processos productius a empreses del Japó, basava l’assoliment d’un objectiu de millora en la optimització d'un seguit de processos. En certa manera estava introduint les bases de l’avaluació com a component de millora en el procés d’ensenyament aprenentatge (E_A)(figura 1):
- utilitzar l’avaluació per aconseguir la millora continua del procés E_A, i verificar la idoneïtat del disseny i de les modificacions implementades
- utilitzar l’avaluació per reconduir el procés E_A
- donar protagonisme a l’alumne que consolida, les competències bàsiques,
- informar de manera continua del procés E_A als actors, l’alumnat







Figura1 Agentsdel procés E_A.

En resum, ens allunyem d’un control puntual de l’aprenentatge per desenvolupar un procés continu d’anàlisi, re disseny i verificació de la qualitat del procés E_A.
En el moment actual i al llarg del procés E_A, la nota, que ha estat l’únic referent al llarg de molts anys, participa puntualment en la avaluació sumativa [1] i dona pas a indicadors dins una avaluació...