farmaco

PSICOFARMACOLOGIA ESENCIAL
BASES NEUROCIENTIFICAS I APLICACIONES CLINICAS
STEPHEN M. STAHL


TEMA 1) PRINCIPIS DE LA NEUROTRANSMISSIÓ QUÍMICA

L’ocupació del receptor per un Nt (neurotransmissor) que s’uneix a llocs molt específics inicia la cadena d’esdeveniments postsinaptics de la neurotransmissió química. El Nt actua com una clau que encaixa de manera totalment selectiva dins elpany del receptor. La neurotransmissió química en la neurona postsinàptica s’inicia amb l’ocupació del receptor per part del Nt, el primer missatger. El segon missatger és una substància química intracel·lular creada pel primer missatger Nt que ocupa la cèl·lula, en la connexió sinàptica entre la primera i la segona neurona.
És a dir, el missatge de la neurotransmissió química es transfereix através de tres rutes seqüencials de “correu” molecular:
1. Ruta de síntesi del Nt presinàptic des del genoma presinàptic fins la síntesi i empaquetament del Nt, enzims i receptors de suport.
2. Ruta de suport postsinàptica, des de la ocupació del receptor, a través del segon missatger fins arribar al genoma que activa determinats gens postsinàptics.
3. Un altra ruta postsinàptica que s’inicia en elsgens postsinàptica acabats d’expressar i que transfereixen informació en forma de cascada molecular de conseqüències bioquímiques per tota la neurona postsinàptica.
L’objectiu últim de la neurotransmissió és alterar les activitats bioquímiques de la neurona diana postsinàptica d’una manera profunda i duradora.

La majoria de fàrmacs psicotròpics actuen sobre els processos que controlen laneurotransmissió química a nivell dels propis neurotransmissors o dels seus enzims i, especialment dels seus receptors.

GABA i Glutamat són dos neurotransmissors d’adaptació ràpida.
→ Gaba: missatger que inhibeix universalment a gairebé totes les neurones.
→ Glutamat: missatger que estimula universalment a gairebé totes les neurones.

Els neuromoduladors són neurotransmissors d’aparició méslenta i efecte més llarg. Poden acompanyar-se per la presencia de neurotransmissors més ràpids modificant així la neurotransmissió. Ex: pèptids, serotonina...

Les monoamines es recuperen de l’espai interpsinàptic i els neuropèptids es sintetitzen en el cos cel·lular.



TEMA 2) ELS RECEPTORS I ENZIMS COM A OBJECTIU DE L’ACCIÓ
DELS FÀRMACS

Els receptors són llarguescadenes d’aminoàcids i per tant són un tipus de proteïnes.
Alguns fàrmacs poden competir amb el Nt pel seu propi lloc d’unió en el receptor, intentant o bé imitar al Nt que normalment està allà o bé bloquejant-lo.
Alguns receptors tenen fins hi tot llocs d’unió per dos Nt diferents es diuen cotransmissors.
Una de les parts del receptor, (l’intracel·lular) pot interactuar amb altres proteïnestransmembraniques o amb proteïnes intracel·lulars amb la finalitat d’activar sistemes de segon missatger.

Canals iònics
Algunes proteïnes transmembraniques formen canals per possibilitar que els ions carregats travessin la membrana. Hi ha dues maneres de regular l’obertura dels canals, si s’utilitza electricitat es denominen d’accés controlat per voltatge i si utilitzen un lligam amb unneurotransmissor que s’uneix a un receptor proper al canal iònic es diuen d’accés controlat per “ligando”.

Sistemes de transport i bombes de transport actiu
Un exemple de transport actiu (que requereix energia) seria la recaptació del Nt cap a la neurona presinàptica. Aquesta bomba de recaptació (que utilitza sodi per unir-se al Nt) pot ser també inhibida de manera que les molècules delneurotransmissor no es puguin unir al transportador de la recaptació. Molts antidepresius (fluoxetina-prozac) actuen sobre les bombes de recaptació dels Nt monoaminergics, molt especialement el transportador de: serotonina, norpinefrina i dopamina.
El Nt quan és alliverat per la sinapsis de la neurona presinàptica, s’uneix selectivament als seus receptors i desencadena tots els aconteixements subseqüents...