Fasd

PUNT DE VISTA DEL NARRADOR

Els pops

Durant alguns dies, el Nautilus s’allunyà constantment de la costa americana. Evidentment no volia freqüentar les aigües del golf de Mèxic o del mar de les Antilles. Tanmateix, l’aigua no li hauria mancat sota la quilla, perquè la profunditat mitjana d’aquella mar és de mil vuit-cents metres; però probablement aquells paratges, sembrats d’illes isolcats per tota mena de vapors, no convenien gens al capità Nemo.
El 16 d’abril vam arribar a les envistes de la Martinica i de Guadalupe, a una distància de trenta milles aproximadament. Durant uns instants vaig poder veure els seus pics elevats.
El canadenc, que comptava poder dur a la pràctica els seus projectes en aigües del golf, ja fos guanyant algun terra, o bé abordant qualsevol delsnombrosos vaixells que fan el cabotatge d’una illa a l’altra, se sentí ben contrariat.
La fuga hauria estat ben factible, si Ned Land hagués aconseguit emparar-se del bot sense que ho sabés el capità. Però en ple oceà, no calia ni pensar-hi.
El canadenc, Consell i jo vam tenir una llarga conversa al respecte. Feia sis mesos que érem presoners a bord del Nautilus. Havíem recorregut dissetmil llegües i, com deia Ned, no semblava que allò hagués d’acabar mai. Em va fer, doncs, una proposta que jo, en veritat, no m’esperava. I era que plantegés categòricament al capità Nemo aquesta pregunta: pensava el capità retenir-nos indefinidament a bord de la nau?

Vint mil llegües de viatge submarí. Jules Verne

1.- Veus que aquesta història ha esta escrita per Jules Verne, és el seu autor.Podem dir que és també ell qui conta el conte? Per què?
No perquè no és protagonista de la història, i es conta des d’un punt de vista d’un personatge.

2.- Qui creus qui la conta?
Pense que la conta un dels tripulants del submarí.

3.- Quin tret morfològic ens ho pot indicar?
Que utilitza la primera persona del singular per a referir-se a sí mateix, i la tercera del singular per areferir-se als demés personatges.

Mar, amor meu, acompanyament per a sis veus

1. «Avui, de matinada, uns pescadors trobaren a la sortida del port el cos d’una dona surant sobre l’aigua. Probablement caigué al mar per accident. Les autoritats fan les recerques pertinents per saber les causes que motivaren el fet.»

L’Independent, 7 d’agost del 1930

2. Deu anys enrera desembarcà del petitvaixell que dos cops per setmana feia de
correu entre l’illa i la península. Vingué –segons m’han explicat- a ocupar un lloc d’infermera a l’Hospital amb la recomanació d’un metge important de Barcelona. Un dissabte d’agost s’instal·là, ran de port, en una cambra que li llogaren uns pescadors.

3. Dins l’armari amb lluna, la peça millor de l’alcova, penjà amb parsimònia els seus
vestitsantiquats, mastegats per tantes hores passades a la maleta. Després guardà la roba interior, de colors pàl·lids, entre pastilles de sabó perfumat. Damunt els mocadors de fil, esvaïts per l’ús i les bugades, anà col·locant una sèrie d’objectes que de temps ençà traslladava amb ella cada vegada que canviava de casa: una capseta de porcellana amb dibuixos daurats, un caixonet blau, una filigrana quefeia música i servia de cosidor, un medalló ple de rulls rossos, abaloris fins, randes de ganxet inacabades, cintes de vellut i un espill rodó, amb mànec de plata, on solia mirar-se sovint, tal volta amb l’esperança de retrobar la seua imatge al punt exacte dels vint anys.

2. S’interessà per poques coses. Esquivà, tant com pogué, el tracte amb la gent. No
volgué fer amics. A les tardes, encomptes d’anar a l’esglèsia o de visita...

4. «La pobreta era d’allò més antipàtica. Quan vaig estar a ca seva, per convidar-la
a fer-se del ropero dels pobres de la parròquia, em contestà que no l’interessaven gens aquestes coses i em tirà la porta pels morros. A mi ja m’ho semblava, que acabaria així, la pobreta, malament. Déu l’hagi perdonada, perquè me pareix, entre nosaltres, que...