fatiga
Estat en el qual l'esportista no pot mantenir el nivell d'entrenament i esforç adequat. És una situació usual i necessària para la practica de l'esport. És aconsellable per evitar lesionscel·lulars. Diem això perquè la fatiga també és un mecanisme de defensa davant la deterioració de determinades funcions orgàniques o funcionals. Un exemple de deterioració pot ser una baixada del PH,que activés el mecanisme de fatiga per no caure en un traumatisme de lesió irreversible o causar nombroses lesions esportives.
Classificació de la fatiga en el temps:
Fatiga aguda: s'originadesprés de realitzar una activitat física. Depenent de la intensitat, pot manifestar-se entre les 8 i 72 hores següents, un quadre d'inflamació muscular retardada
Fatiga subaguda o sobrecàrrega: tambédenominada sobrecàrrega, es dóna quan l'individu realitza nivells d'entrenament lleugerament més alts als quals estava prèviament adaptat.
Fatiga crònica o sobreentrenament: difereix de lasubaguda, més que en el quadre de símptomes, en la durada i gravetat dels símptomes i en el temps que va a necessitar, el subjecte, per a la seva recuperació
Causes d’aparició de la fatiga:
Esgotamentde substrats: ATP, glucogeno i glucosa sanguínia
Acumulació de metabòlits. Àcid làctic, Ca i K. Es desplaça el calci de la troponina, s'inhibeix la lipòlisis i s'estimulen les terminacions lliuresdel dolor.
Fatiga de músculs respiratoris. Es defineix com la impossibilitat dels músculs respiratoris per aconseguir una pressió pleural donada. Succeix per esgotament del glucògen i elstriglicèrids del diafragma i músculs intercostals. S'observa:
Disminució de MVV després de Marathon.
Disminució de la pressió inspiratòria i espiratoria.
Disminució del temps de resistència si abanss'ha realitzat una ventilació màxima sostinguda.
Disminució del rendiment per resistència espiratoria.
Disminució d’algunes hormones per un esforç intens i de llarga durada com per exemple...
Regístrate para leer el documento completo.