Fausto

FAUSTO (F.W. Murnau, 1926)

1. Descripció de la seqüència

El títol original del la pel·lícula analitzada és “Faust”, dirigida per l’alemany Friedrich Wilhelm Murnau l’any 1926. La seqüència en la que ens hem centrat comença el minut 00:57 i finalitza el 05:38 i, per tant, es tracta de la seqüència inicial a partir de la qual es desencadena tota la trama narrativa del film. Aquesta ésrepresentativa de l’obra ja que és quan l’arcàngel i el dimoni fan el pacte per disputar-se el control de la Terra. Exactament el fragment dura 4 minuts i 41 segons, i hi apareixen tres personatges principals; un arcàngel jove, un dimoni i Fausto. El primer porta un vestit blanc i es caracteritza per les seves majestuoses ales plomades també blanques i el seu cabell ros i arrissat. El segon, ques’anomena Mefistófeles, és un gran dimoni al qual se li atribueix el color negre degut a la seva túnica i ales impactants. A aquest se’l caracteritza amb uns ulls diabòlics i dues banyes que reforcen l’absència de cabell. L’últim, Fausto, és un filòsof d’avançada edat representat amb una cabellera blanca i estarrufada i una barba exuberant. Aquest, tot i vestir amb una túnica negre, que aparentment,seguint el model del dimoni i l’arcàngel, representaria el Mal, és seguidor del Bé i de Déu. A més d’aquests tres personatges sobre els quals es focalitza l’acció principal, veiem que també hi apareixen, en un primer moment de la seqüència, tres esquelets galopant amb tres cavalls també del submón per la foscor de la nit. D’altra banda, l’acció principal que es produeix a la seqüència seleccionadaés el pacte entre l’arcàngel i el dimoni; aquest aposta que pot aconseguir que Fausto, home de Bé, es passi al costat del Mal. Ambdós queden en que si Mefistófeles ho assoleix, si fa desaparèixer la divinitat que caracteritza Fausto, aleshores la Terra serà seva.

2. Context

Per parlar sobre la situació politicoeconòmica en la que es trobava Alemanya en aquella època ens podem remuntaral febrer de 1919, quan Friedrich Ebert va ser escollit president de la República de Weimar per l'Assemblea Nacional. Aquest nou govern va patir diverses adversitats i es van donar incidents violents duts a terme per grups d'extrema dreta. El 1920 va fracassar un cop d'estat dretà i el 1923 un altre encapçalat per Hitler. A tot això s’hi va sumar la greu situació econòmica que patia el país(nivells altíssims d'inflació, fam i atur).
Com a conseqüències de la Primera Guerra Mundial va sorgir el moviment cultural més important d'Alemanya de l’època: l'expressionisme. Tot i que el camp artístic més conegut és el de la pintura, podem trobar també en literatura, música, arquitectura, teatre i, per descomptat, cinema. La seva principal característica consistia en l'intent de representacióoposada al naturalisme i l'observació objectiva dels fets i successos externs, fent èmfasis en tot allò subjectiu. Algunes de les seves principals preocupacions es plasmaven en crítiques al materialisme dominant en la societat de l'època, a la vida urbana i en visions apocalíptiques sobre el col·lapse de la civilització, de vegades carregats de contingut polític revolucionari. Com hem comentatanteriorment, per considerar els temes habituals dels films expressionistes hem de tenir present la difícil situació que travessava Alemanya, i la manera en què aquest sentiment de desesperança, angoixa i por va ser reflectit en l'art. Els fets sobrenaturals, fantàstics, desconeguts i sinistres destaquen sobretot a les pel·lícules. En aquest moviment, el que cobra més importància, més que la temàtica,són els seus recursos estètics; un dels més destacats dels quals és l’ús de la llum i les ombres que aquesta produeix. Era comú trobar notables contrastos de llums i ombres, la il·luminació sobtada d'un objecte o un rostre deixant la resta en penombres per tal d'enfocar l'atenció de l'espectador sobre aquell. Aquestes ombres, a més de tenir una finalitat decorativa, moltes vegades eren les...