fddsasd

TREBALL VALENCIA: LA PLAÇA DEL DIAMANT


Capítol 1.

Aquest llibre comença amb l'aparició de la Julieta dien-li a la seua companya que hi anaren a la plaça que hi rifaven cafeteres. Cuan hi arriben allí, l'àmbit de festa hi resonava per totes parts.
Tot seguit recibix inesperadament una veu per darrere que li diu: " ¿ballem? " , aquesta mig espantada contesta que no hi sap. De sobte, elxicot per l'americana, i li diu a ella que li espere que cuan hi torne ballaran junts. Ella l'espera, i cuan tornà efectivament ballaren el ball que li havia promés a la plaça del Diamant. Aquest capítol acaba amb Natalia tira al seu llit recopilant aquella estona que hi havia passat tan meravellosa.

Paraules:
Baldufes: joguina que es fa ballar amb una corda
Dispensi: disculpar
Toia: ram deflors.

Capítol 2.

El llibre seguix amb Natalia esperant a Quimet en una cantonada. Una estona després va apareixer una mica tarda Quimet. Ella estava ansiossa per dir-li que hi havia discutit en el seu promés, Pere, però no hi diría res fins més tart. Aquesta vegada Quimet no li preguntava si havia renyit o no en Pere i això la estranyà. Quimet seguí parlant de les seues coses i en unarrebat de contradicció ell li pega una genollà a ella, dient-li que si volia ser-hi la seua dona deuría estar d'acort amb tot el que ell diguera, està estava sorpresa, no entenia perquè devía fer això, aleshores ell comença a tirar-li una llarça xarrla del perque. Finalment, ella es decidix a dir-li que havia discutit amb en Pere altra vegada, aquest pronuncia amb cara de llastima la seua repetitivafrase: " Pobra Maria.."

Paraules:

Ensopint:
Ebenista: persona que fabrica mobles.


Capítol 3.

En aquest capítol l'escena principal tracta de cuan en Quimet apareix de sobte un día en el treball de Natalia i li diu tot serios que vol que hi deixe la passtiseria, que ell havía descubert que aquest dependent anava darrere de les dependentes. Ella es va enfadar molt dient-li que no hivolia deixar la passtiseria que li agradava molt estar ahí. Aquesta discussio provoca que estigeren tres setmanes sense veures. Cuan es tornaren a vore, Quimet, li digué que volia que coneixera la seua mare que era molt bona persona. Després de coneixer-la, li explica la idea de la cassa, la cual cosa el seu amic Cintet ja havia trobat una. Ell també li expressa la seua idea de comprar-se unamoto, per així viatjar per tot el món i dur-la a ella darrere. El capítol acaba cuan ella ja en s'acassa deixà el rosari que avans li havia regalat la mare de Quimet, i es percata de que els veïns estaven a fora, alehores va fer una boleta de paper i els li la va tirar, després s'amagà.

Paraules:
Veces:
Hospici: Casa destina a albergar i rebre peregrins i pobres.


Capítol 4.

Encapítol cuatre, la senyora Enriqueta, amiga de Natalia des de petita, li aconsellà de bó, que es casara amb Quimel, ella deïa que era un bon home millor inclus que Pere. Eren dies de plutja i día darrere día hi anaven areglant la cassa de ells dos. Estava en molt mal estat i necessitava moltes reformes però Mateu i Cintet els ajudaren en la reparació.
Un día Quimet ple de cels, li digue a Natalia queno volia que treballara mai més en aquella pastisseria, a més de això, també ixque amb l'escussusa de que l'havia vist passetjar amb Pere, ella ho nega i això portà a una discussio en la cual Quimet dessaparegue de cassa per uns dies. Al tornar li va fer jurar a ella que no ixira més amb Pere, encara que ella no hi havia ixit a passetjar en Pere. Així i més tart amb la celebració de la cuinaacabada gràcies a Mateu acaba aquest capítol.

Paraules:
Cèrcol: instrument idiòfon, com la pandereta, però sense pell i amb més sonalles, que van fixades a l'interior del cèrcol per un cordill en forma de creu.
Sanefa: Tira o banda ornamental que consiteix en la repetició dels temes d'un mateix dibuix que se sol posar al llarg de les parets, dels paviments o dels sotres.
Fillferros: fil...