fdgfjg

El matrimoni o iustae nuptiae és la unió entre un home i una dona en comunitat plena de vida i en comunicació del dret diví i humà.
A l’Antiga Roma era una de les principals institucions de lasocietat i tenia com a objectiu que la parella tingués fills perquè aquests heretessin les propietats dels seus progenitors. El matrimoni es feia en forma de pacte privat i no calia que fos de formaescrita, ja que moltes vegades es feia de forma oral i l’únic que es necessitava eren testimonis que acreditessin que s’havia contret el matrimoni.
L’home rebia el nom de maritus i la dona de mulier. Elmés important era saber conviure com a marit i muller, l’afecte del matrimoni s’havia de fer notar davant la família i amics.
Al principi només es podien casar els patricis, però cap al 445 a.C. esvan poder casar la resta de ciutadans. Els que mai van poder contraure matrimoni van ser els esclaus, els estrangers, els actors i les prostitutes.
Perquè el matrimoni es pogués contraure les duesparts de la parella havien d’estar a la pubertat, per als homes l’edat mínima per poder casar-se era als catorze i per a les dones als dotze. Normalment els homes no es casaven passats els trenta anysi l’home era més gran que la dona. Si la dona era més gran que l’home estava acceptat socialment, encara que no estava ven vist. Quan les dones es casaven sense que s’haguessin desenvolupat de formacompleta físicament podia provocar que aquestes tinguessin una mort prematura durant el part o hi havia altres complicacions com: possibles malalties, la mort del fill al part i la impossibilitat depoder tenir més fills.
Per poder-se casar havia d’haver consentiment mutu i a de més l’aprovació per part dels dos pares.
La data preferida per casar-se era al juny, període relacionat amb elsolstici d’estiu. El més desaconsellat per celebrar l’enllaç era el mes de maig, ja que quan es celebrava la Lemúria en honor als qui havien anat a l’altre món, és a dir, pels morts. Durant els dies que hi...