fdhishgñdfhgdfjgfg

gjdgyfuriktyuotuik,dfjhlghklefgadfñgsdhfgkljdfgkljdf gklñdf jgkldfj glñsdkf gdflñ gjsdklfgj dfkgjñdfmgjdfñgh dfgujdkflgjñ fldgj dfjñhgjkdfgh ñfkjg aflkgjñdfñ lgjkdfgñdlf kgjdf gjdklñfg ñdklfjgdfklñgjdfklg sdfklgj sdflgla d'un honrat mosso anomenat Hans, de bon cor, que era humil i treballava en el seu jardí, que el tenia molt valent. Hans tenia molts amics, però el més proper a ell era el granHugo, el moliner. Els amics veritables el comparteixen tot-solia dir el moliner-, i Hans assentia. El moliner es va aprofitar de la bona fe del jove, sempre li prometia que li donaria un carretó, i lidemanava continus favors emparant-se en la suposada amistat que els unia . El noi sempre de bon cor, feia tot el que el moliner li demanava fins al punt de descuidar la seva feina, i en l'últim que liva demanar, el pobre Hans en el seu últim
intent per satisfer el moliner, va haver de sortir sota una cruel tempesta, i el petit Hans no podia ni veure per on anava, va perdre el seu camí i va estarvagant per l'erm, que era un paratge perillós ple de pous profunds, va caure en un ells el pobre Hans, i es va ofegar. Tot el món va ser a l'enterrament del petit Hans perquè era molt estimat. I elmoliner va estar al capdavant del dol. -Era jo el seu millor amic-deia el moliner-, just és que ocupi el lloc d'honor,-És una gran pèrdua, sobretot per a mi-va dir el moliner-. A fe meva que vaig anarprou bo per comprometre'm a donar-li la meva carretó i ara no sé què fer d'ella. Em molesta a casa, i està en tan mal estat, que si la vengués no obtindria res. Els asseguro que d'ara en més no donaréres a ningú. Es paguenla d'un honrat mosso anomenat Hans, de bon cor, que era humil i treballava en el seu jardí, que el tenia molt valent. Hans tenia molts amics, però el més proper a ell era elgran Hugo, el moliner. Els amics veritables el comparteixen tot-solia dir el moliner-, i Hans assentia. El moliner es va aprofitar de la bona fe del jove, sempre li prometia que li donaria un carretó,...