Fdsgdfgdfgdfgdfg

UNITAT 1: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM, L’INICI DE L’ESTAT LIBERAL I DIFICULTATS DE CONSOLIDACIÓ (1788 – 1868)

1.De l’antic règim al liberalisme

1.1Trets bàsics de l’organització política, social i econòmica de l’antic règim
Amb la caiguda de l’estructura de l’Antic Règim s’entra en un estat constitucional. L’Antic règim són les caracterísitiques socials, polítiques, econòmiques i culturalsque es van donar a Europa entre els segles XVI i XVIII.
Polítiques: basat en l’absolutisme: les monarquies absolutes, en les que el monarca té tot el poder i en fa ús. Es tracta d’un totalitarisme polític. Justificat sempre dient que emana de Déu, fet que atura canvis que puguin donar una renovació.
Socials: es tracta d’una societat estamental, formada per estaments (grups socials basats enprivilegis): dos estaments privilegiats (noblessa i clergat) i un de no-privilegiat (tercer estat o poble baix) molt més nombrós. Els privilegis són econòmics, legals... el que comporta més problemes d’aquest sistema és que és inflexible, ve condicionat pel naixement. Hi ha una llei per als privilegiats i una per als no pivilegiats.
Econòmiques: basades en una agricultura deficitària de rotació iguaret.
Culturals: societat inculta i analfabeta, on la població no té accés a la cultura ni a l’ensenyament.

A partir de finals del S. XVIII aquesta situació comença a canviar amb la Revolució Francesa, també anomenada revolució burgesa, ja que el tercer estat, a més dels sectors que viuen malament, també inclou la burgesia, econòmicament benestant. Aquesta, que és qui té més preparació iformació, voldrà poder polític, que li és negat per la llei i li serà fàcil implicar-hi la resta del tercer estat. Enderrocarà l’antic règim i instaurarà un sistema democràtic.
Darrera de França vindran tots els altres països, que també viuran la seva revolució i enderrocaran aquest sistema. La inestabilitat del S. XIX, anomenat segle de les revolucions liberals, provindrà d’aquesta voluntat de canvien tots els aspectes socials.

1.2Espanya: Carles IV / Motí d’Aranjuez / Constitució de Bayona
L’any 1788, amb la mort de Carles III, l’hereda el seu fill Carles IV, mantenint l’estructura. Ara bé, un any després esclata a França la revolució francesa, i bona part dels països europeus prenen consciència que és conseqüència de les reformes. Veuen que si no haguessin donat llibertat o formació nos’haurien rebel·lat, i per aquest motiu passen dels monarques il·lustrats altre cop a l’absolutisme.
Això és una mica difícil, ja que tot i tancar les fronteres i fer un bloquegi internacional, aquells que ja han rebut idees segueixen pensant i seguint tot el que passa a França. Per tant, el retorn a l’absolutisme és teòric, el pas de l’antic règim al constitucionalisme es viu a tot Europa; aEspanya no hi haurà cap revolució sinó que serà un procés lent i llarg, que durarà 80 anys. Durant el S. XIX s’aniran substituint les formes de govern de l’antic règim per les d’un sistema constitucionals.

Carles VI torna al totalitarisme (tot i que es mantenen el sministeris i nomena un “primer ministre”: Godoy. es diu que va ser la dona de Carles IV qui va originar aquest nomenament. Godoy feiael que volia i el rei s’implicava poc; per tant era més un vpalid que un ministre. Aquesta situació va durar un temps, i inclou una política de bloqueig amb França per a evitar el pas de notícies, intentant controlar la situació, el tancament de fronteres va provocar conflictes per les relacions que es mantenien; com que no es va preveure escassejaven alguns productes i es van donar aldarulls,sobretot a Barcelona. Hi havia una actitud de rebuig contra el rei. Des del seu nomenament, Godoy no va avenir-se amb el fill de Carles IV (el futur Ferran VII) que havia insistit el seu pare per tal que el dimitís.

La revolució francesa és llarga (1789 – 1814) i té un període en el que es manté dins França (fins 1801) i després comença, amb Napoleó, l’intent de sortir del país. Tenia una...