Fe i raó

Tema 1: Fe i raó: una relació problemàtica?

A) Per a començar-ne a parlar:

1. Què et suggereix el debat sobre fe i raó?
Lo que em suggereix es que són dues dimensions que o han de separar-se ni contraposar-se, sinó que han d’estar unides. Com va citar l’Esther Busquets a la presentació de l’assignatura “Creure per comprendre” i “comprèn per creure”. (Afirmacions de Sant Agustí).

2.Creus que en alguns àmbits de la teva vida personal o de la vida social es manifesta d’una manera especialment intensa un dilema fe-raó? En quins?
La meva resposta es SI.
En la vida personal es manifesta per exemple en la família, en el meu cas en l’educació de les meves filles, per un costat a vegades penso que la raó esta per sobre de la Fe a l’hora dels estudis, de jugar amb elles,d’educar, però sempre arribo a la mateixa conclusió, que sense la Fe de Déu cap de les coses té raó, es com una manera de complementar les meves tasques com a pare. La meva conclusió es que la raó sempre te que anar acompanyada de la fe sinó no té sentit.
I en la vida professional em passa el mateix, tots els projectes que començo, els començo amb una raó coherent i meditada però sempre els tinc quecomplementar amb aquesta Fe que es la que e dona forces per continuar endavant, donant gràcies a Déu.

3. D’entrada, et sembla que la relació entre la raó i la fe ha de ser conflictiva, harmoniosa...? Per què?
Com deia la primera pregunta, per mi la raó i la Fe ha de ser harmoniosa, per mi l’harmonia entre la Fe i la raó vol dir que Déu es a prop nostre. Està sempre present en aquet camí dela vida, es a prop de la nostre raó i de la nostra vida. Per a mi la raó i la Fe sempre van de la ma de Déu. Com deia Sant Agustí “Ens féreu, Senyor, per a vós i el cor nostre resta inquiet mentre no reposa en Vós” (I,1,1).

4. Quin és o hauria de ser l’objecte d’una reflexió entorn les relacions entre fe i raó?
Home per mi l’objecte d’una reflexió entorn amb la relació entre Fe i raó seriaen que els homes/dones som un gran enigma. Qui es lluny de Déu també es lluny de si mateix i només por trobar-se a si mateix si es troba amb Déu.
Jesús canvia la nostre vida com canvia la d’aquells que , en qualsevol temps, tenen la gràcia de trobar-se amb ell. Per això sempre els homes busquem una racionalitat, una raó, es a dir, de la veritat i això a vegades ens fa deixar de costat la Fe ies el moment en que Déu s’allunya i no podem caure amb aquesta situació si no la veritat la tenim que reforçar sempre en la Fe de Déu.

5. Segons el teu parer, què vol dir “raó” i què vol dir “fe”?
Raó es la veritat racional que els homes/dones busquem en el nostre dia a dia en el significat de les coses.
Fe es la proximitat a Déu amb el nostre cr i amb la nostre vida diària.

B)Llegeix i reflexiona sobre els textos següents.

M. De UNAMUNO, Del sentimiento tràgico de la vida (1913) OC-VII, p. 139 i 169, Madrid, Escelicer, 1967.

Y vuelven los sensatos, los que no están a dejarse engañar nos machacan los oídos con el sonsonete de que no sirve entregarse a la locura y dar coces contra el agijón, pues lo que no puede ser es imposible. “Lo viril –dicen– es resignarse a lasuerte, y pues que no somos inmortales, no queramos serlo; sujuzguémonos a la razón sin acongojarnos por lo irremediable, entenebreciendo y entristeciendo la vida. Esta obsesión –añaden- es una efermedad.” Enfermedad, locura, razón... ¡El estribillo de siempre! Pues bien: ¡no! No me someto a la razón y me revelo contra ella y tiro a crear, en fuerza de fe, a mi Dios inmortalizador y a torcer con mivoluntad el curso de los astros, porque si tuviéramos fe como un grano de mostaza, diríamos a ese monte: “Pásate de ahí”, y se pasaría, y nada nos sería imposible (Mat. XVII, 20).
[...] Mas de estos que dicen no necesitar de fe alguna en vida personal eterna para encontrar alicientes de vida y móviles de acción, no sé qué pensar. También un ciego de nacimiento puede asegurarnos que no siente...