Fe Y Razón

FE I RAÓ


































Pàg 99 Ex 1

Analitza el que afirma cada un d´aquests filòsofs sobre el tema de la fe i la raó.
Què defensa cada un ?
En quines raons es basen?
Quina postura et convenç més? Per què?

Tertulià
[pic]
Mantingué una postura molt extremista i va esdevenir montanista, una secta radical que fou consideradaposteriorment herètica pel cristianisme. Va escriure diversos llibres en defensa d'aquesta heretgia.
Mantingué una postura contrària a la filosofia, que considerava un camí desencertat per arribar a la Veritat, donat que totes les heretgies es fonamenten en la filosofia. Calia creure precisament el que era absurd (credo quia absurdum est), ja que el que no era absurd es podia entendre. La Fe, com a misteriintel·ligible, no necessitava diàleg amb la filosofia, donat que era totalment absurda davant de la lògica humana.
Introduia jocs de llenguatge en els seus escrits i els seus discursos, revestits de la formalitat jurídica en què havia estat format.
Sembla que la paraula moderna tertulià deriva de la seva figura .

Sant Agustí
[pic]
Escrits : Les Confessions, La Ciutat de Déu
La Fe i la Raóhan de col·laborar per donar llum a la veritat cristiana.
Aquesta col·laboració té tres moments :
Primer - La Raó ajuda a l'humà a assolir la Fe.
Segon - La Fe il·lumina a la raó.
Tercer - La Raó fa comprensibles els continguts de la Fe.
La Raó està supeditada a la Fe en l'àmbit del coneixement.
Agustí segueix la dita del profeta Isaïes: "Si no creieu, no podreu entendre".
Aquesta actitudinaugura i condiciona tota la filosofia medieval.





Sant Tomàs
[pic]


Escrits : Summa Teològica, Summa contra els gentils
Intenta conciliar el pensament cristià, sobretot influït per Agustí, amb el pensament aristotèlic. Al revés d'Agustí, però, posa en un mateix nivell a la Filosofia i a la Teologia. La Filosofia és una preparació per la Teologia.
La Raó té tres funcions:-Preàmbul de la Fe.
-Aclaridora de les veritats de la Fe.
-Ha de rebatre les objeccions contra la Fe.
Tot i això, la Fe és la que dóna les regles de com ha de procedir la Raó (aquesta té la seva pròpia veritat donada per Déu, i només pot arribar a Déu partint de les coses sensibles).
Prova l'existència de Déu a través del sensible i formula 5 vies de coneixement:
Tomàs intenta d'incorporar el bagatgearistotèlic al pensament cristià. Aquesta incorporació va produir dures crítiques en els sectors més platònics cristians i durant tot el s.XIV hi va haver un moviment revisionista que va provocar una ruptura entre fe i pensament. La ruptura va ser tan tallant que va originar un nou moviment : la ciència moderna. I el món de la ciència i el de la fe sempre més han avançat per caminsdistints,sempre més separats.

Pascal

[pic]
Pascal va viure en l'era del sorgiment del racionalisme. La revelació havia caigut en desgràcia, la raó de l'home era ara la font final de la veritat. En el món de la creença religiosa, molts exaltaven a la raó i adoptaven una perspectiva deista de Déu. Alguns, però, es van tornar escèptics. Dubtaven de la capacitat de la revelació i de la raó.
Tot i que Pascalno podia posar-se del costat dels escèptics, tampoc podia seguir el camí dels racionalistes. En comptes de sostenir que la revelació era una millor forma de veritat que la raó, es va centrar en les limitacions de la raó mateixa. Si bé els avenços en la ciència augmentaven el coneixement de l'home, també feia que la gent prengués consciència de com de poc sabia. Per tant, mitjançant la nostra raóens adonem que la raó mateixa té límits. El nostre coneixement està en algun punt intermedi entre la certesa i la ignorància completa.  A part del problema del nostre coneixement limitat, Pascal també va notar com la nostra raó es distreu fàcilment pels nostres sentits i es troba limitada per les nostres passions. 
Pascal va començar la seva apologètica amb una anàlisi de la condició humana...