feaeg

Rosselló-Pòrcel
· Inici de campana: hg

wrhearhtegjLa coincidència al primer curs de la
universitat el 1930 de Bartomeu Rosselló
Pòrcel i Salvador Espriu, nascuts el mateix
any, ésl’inici d’una amistat intensa i
fecunda entre dos dels personatges més
ambiciosos i brillants de la seva generació.
Durant vuit anys d’amistat van compartir
formació i lectures, el cercle d’amistatslletraferides, la il·lusió per la nova època
que sembla obrir-se amb la República,
el creuer de formació d’universitaris pel
Mediterrani i sobretot van compartir la
gestació de les sevesobres respectives.
Espriu és un dels amics que acompanyarà
Rosselló els dies de la seva hospitalització
i mort per tuberculosi, als 24 anys, el 1938.
A partir d’aleshores Rosselló serà semprepresent a l’obra d’Espriu, com a presència
viva, preservada per la mort de les misèries
del temps i de la tragèdia col·lectiva,
testimoni d’allò que el país i la vida haurien
pogut ser i no vanarribar a poder ser.
Retorna a nosaltres [...] per
preguntar-nos i tal volta acusar-nos,
des de l’altivesa del guany del silenci,
aliè a la complicitat del pas d’uns
decennis que arreu ens haendolentit
i ens hauran d’empitjorar, encara
i encara, enllà de la buidor, de la
vergonya, de l’estupidesa i del crim.
S.Espriu, 1973, de la introducció al disc de
Maria del Mar Bonet oncanta Rosselló
(1973)Pluja de maig, brodada.
A la mort de Rosselló-Pòrcel
La pluja ha vingut de llevant, dels balcons d’horta
i vinya damunt l’aigua ampla, i de més enllà, de
l’indret onl’olivera, terra endins, dóna senyoria a
la glòria pressentida del mar. La pluja ha passat
per damunt de la meva casa perduda, la casa
dels morts del meu nom. Qui sap si ha trobat el
vell roserennegrit de l’eixida, el roser de la pell
leprosa. Qui sap si haurà vist com els llessamins
i la camèlia creixien entorn de la palmera trista,
costum dels meus ulls. Aquesta pluja ha argentat...