Federalisme Fiscal
És l’estudi de les relacions entre els diferents nivells d’Hisenda. El que pretén es delimitar els nivells d’Hisenda pública i assignar competències i limitacions a cadajurisdicció segons les seves disposicions d’ingressos i de gastos públics. Es tracta de: 1r) Determinar quina és l’extensió de població que és beneficia efectivament (béns i serveis) 2n) Establir volums òptimsde producció d’aquests bens i serveis. El problema sorgeix quan no sempre coincideix. L’objectiu: aconseguir l’equilibri el qual consisteix en minimitzar els costos de producció d’aquests béns iserveis. S’intenta aconseguir una teoria de la descentralització
És el traspàs de poder i decisió d’un govern central a les autoritats jeràrquicament subordinades. Hi ha tres objectius: d’eficiència,de redistribució i d’estabilització. Conseqüentment sorgeixen tres tipus de funcions. Funcions: 1. Funció Designativa: la descentralització és més eficient que la centralització per dos motius: a. Elsgoverns territorials estan més pròxims que el central a cada jurisdicció local. b. Les preferències dels residents no són igual i això fa que hi hagi diferents nivells de subministraments dels serveispúblics de cada jurisdicció. 2. Funció de distribució: centralització més eficient que la descentralització, per tres motius: a. Les mesures redistributives adaptades als governs subcentrals =efectes designatius negatius
b. Les mesures redistributives = efectes perversos. Motiu: la mobilitat de la població c. Les mesures redistributives = no efectives. Motiu: la mobilitat dels factorsgravats. 3. Funció d’estabilització: no té suport a la participació subcentral, per dos motius: a. Política fiscal: senyalen que el fet de què les economies subcentrals siguin independents fa que aquestaperdi importància i no es difumini. b. Política monetària: senyalen que els governs subcentrals no entenen en no poder produir riquesa.
Finançament de les hisendes subcentrals Partint de la base...
Regístrate para leer el documento completo.