Federico García Lorca

Federico García Lorca (Fuente Vaqueros,[1] Granada, 5 de juny de 1898 – entre Víznar i Alfacar, Granada, 18 d'agost de 1936[2]) va ser un poeta, dramaturg i prosista andalús, també conegut per la seva destresa en moltes altres arts. Adscrit a l'anomenada Generació del 27, és el poeta de major influència i popularitat de la literatura espanyola del segle XX. Com a dramaturg, se'l considera un delscims del teatre espanyol del segle XX, juntament amb Valle-Inclán i Buero Vallejo.

Va morir executat després de la revolta militar de la Guerra Civil Espanyola, per la seva afinitat amb el Front Popular i per ser obertament homosexual.[3][4]
a néixer al municipi de Fuente Vaqueros, Granada, en el si d'una família benestant, el 5 de juny de 1898, i va ser batejat amb el nom de Federico delSagrado Corazón de Jesús García Lorca; el seu pare va ser Federico García Rodríguez (1859-1945), un hisendat, i la seva mare, Vicenta Lorca Romero (1870-1959) va ser la segona esposa del seu pare,[5] mestra d'escola que va fomentar el gust literari del seu fill.

Des dels 2 anys, segons un dels seus biògrafs, Edwin Honig, Federico García Lorca va mostrar la seva habilitat per aprendre cançonspopulars, i de ben petitet escenificava en miniatura oficis religiosos. La seva salut va ser fràgil i no va començar a caminar fins als quatre anys. Va llegir a casa seva l'obra de Víctor Hugo i de Miguel de Cervantes. Com a estudiant va ser irregular. De nen el van posar sota la tutela del mestre Rodríguez Espinosa, a Almeria, ciutat en la qual va residir amb la seva família entre 1906 i 1909. Vainiciar el batxillerat de tornada a la seva província natal i va abandonar la Facultat de Dret de Granada per instal·lar-se a la Residencia de Estudiantes de Madrid (1918–1928); passat un temps, va tornar a la Universitat de Granada, on es va llicenciar en Dret, encara que mai va exercir l'advocacia, ja que la seva vocació era la literatura.


L'olivera on fou afusellat.
La ubicació meridional deGranada, on es trobava viva l'herència mora, el folklore, l'orient i una geografia agrest, deixà empremta en tota la seva obra poètica, on els romancers i l'èpica es fonen de manera perceptible. Després de la seva mare, fou Fernando de los Ríos Urruti qui va estimular el talent del llavors pianista a favor de la poesia; així, el 1917 escriví el seu primer article sobre José Zorrilla, en el seuaniversari.

Influïren en la sensibilitat del poeta en formació Lope de Vega, Juan Ramón Jiménez, Antonio Machado, Manuel Machado, Ramón del Valle-Inclán, Azorín i el Cancionero popular.

Joventut i primeres obres[modifica | modifica el codi]
El 1918 publicà el seu primer llibre Impresiones y paisajes, finançat pel seu pare. El 1920 s'estrenà en teatre la seva obra El maleficio de la mariposa,el 1921 es publicà Libro de poemas, i el 1923 s'escenificaren les comèdies de titelles La niña que riega la Albahaca i El príncipe preguntón. El 1927, a Barcelona, va exposar per primer cop els seus quadres.

En aquesta època frequentà activament els poetes de la seva generació, molts d'ells residents a la Residencia de Estudiantes: Jorge Guillén, Pedro Salinas, Gerardo Diego, Dámaso Alonso,Rafael Alberti, i sobretot Buñuel i Dalí, a qui després li dedicà l'Oda a Salvador Dalí. El pintor, per la seva banda, pintà els decorats del primer drama del poeta: Mariana Pineda. En 1928 publicà la revista literària Gallo, de la que només se n'editaren dos números.

El 1929 marxà a Nova York. Aleshores ja s'havien publicat, endemés dels ja esmentats, els seus llibres Canciones (1927) i Primerromancero gitano (1928). Aquesta última és la seva obra més popular i accesible. A García el molestava molt que el públic el veiés com a gitano.

Viatge a Nova York[modifica | modifica el codi]
Del seu viatge i estada a Nova York sorgí el llibre Poeta en Nueva York. El 1930 anà a L'Havana, on escrigué part de les seves obres Así que pasen cinco años i El público. Aquell any tornà a Espanya, i...