federicooo

Don Manuel Azaña Díaz va néixer a Alcalá de Henares el 10 de gener de 1880. Va estudiar al Col · legi Complutense, a l'Institut Cisneros i als Agustins de l'Escorial. Llicenciat en Dret per la Universitat de Saragossa en 1897, es va doctorar en 1900 amb una memòria denominada La responsabilitat de les multitudes.En 1902 va ingressar a l'Acadèmia de Jurisprudència, en la que va pronunciar undiscurs titulat La llibertat d'associació. En 1909 va ingressar com a funcionari a la Direcció General dels Registres i del Notariat del Ministeri de Gràcia i Justícia. El 1911 va viatjar a París, becat per la Junta d'Ampliació d'Estudis per a realitzar, durant el curs 1911-1912, estudis de Dret Civil francès. Col · labora en aquells anys en els diaris El Imparcial i El Sol
A l'octubre de 1913 va serfundador, al costat de José Ortega i Gasset i Fernando dels Rius, de la Lliga d'Educació Política.
Durant la primera guerra mundial, a més de participar en actes a favor dels aliats va viatjar als fronts com a corresponsal de guerra. D'aquells anys són els estudis sobre la política militar francesa.
En 1918 i en 1923 va intentar ser diputat, sense èxit pel sistema caciquil, pel districte toledàde Pont de l'Arquebisbe.
Va dirigir les revistes La Ploma i Espanya entre 1920 i 1924. Va ser secretari de l'Ateneu de Madrid (1913-1920) i President de 1930 a 1932. Va fundar en 1926, al costat de José Giral i Enrique Martí Jara, Acció Republicana, després de la seva marxa del Partit Reformista per la posició pusilamine mantinguda per Melquiades Álvarez davant la la Dictadura de Primo deRivera.
Va formar part del Comitè Revolucionari (1930), que va contribuir a la instauració de la República, en el Govern Provisional ocupo la cartera de Guerra primer i la Presidència Després. Les eleccions a Corts Constituents al juny de 1931, en què va ser elegit diputat d'Acció Republicana per València, li van confirmar com a Cap de l'Executiu, lloc del que dimitirà al setembre de 1933.
A leseleccions de novembre de 1933 va ser elegit diputat per Bilbao, amb el seu llavors amic Indalecio Prieto. El fracàs electoral de les esquerres, que van acudir dividides i fragmentades a aquests comicis, van reafirmar a Azaña en la seva estratègia d'aliança amb els socialistes. En aquells anys del "bienni negre" l'expresident va patir diversos atemptats, portats a terme per mercenaris al servei delministeri de la governació o de les oligarquies. Diversos coreligionaris d'Azaña van ser assassinats en aquell període, com va ser el cas del periodista Manuel Andrés Casaus que havia estat director general de Seguretat.
A l'abril de 1934, ja a l'oposició, va aconseguir la unitat republicana amb els partits de Marcel · lí Domingo i Santiago Casares Quiroga, donant lloc a la fundació d'EsquerraRepublicana, organització política de la qual va ser elegit president; va aconseguir la incorporació al nou partit de centenars de casinos i cercles republicans locals, així com la de prop de vint diaris republicans d'cácter provincial. A l'octubre del mateix any va ser detingut sota la falsa acusació d'estar Implicat en els successos revolucionaris d'Astúries i Cataluña.Encarcelado, va romandre a borddel destructor Sánchez Barcaiztegui, ancorat al port de Barcelona. Després del seu alliberament al gener de 1935 va iniciar una campanya política, amb els seus discursos en camp obert, que va donar lloc més tard a la creació del Front Popular, en març de 1935 va aparèixer el diari Política, com portazoz oficial d'Esquerra Republicana. La coalició que va liderar va obtenir la victòria en leseleccions de febrer de 1936.Volvió a ser President de Govern, després de la negativa del PSOE, dirigit llavors per Francisco Largo Caballero, a autoritzar Indalecio Prieto, a encapçalar un govern republicà-socialista. El 10 de maig d'aquell any va ser triat President de la República, després de la destitució per les Corts de Niceto Alcalá Zamora, càrrec que va ocupar durant la guerra civil que va...