Fedon

FEDÓN
"El Fedó", diàleg escrit per Plató, narra les últimes hores de Sòcrates. Aborda principalment el tema de la mort, argumentant sobre la pre-existència de l'ànima respecte al cos i sobre la seva immortalitat.En el Fedó no s'enfronten persones sinó doctrines. El diàleg mostra les raons per les quals el filòsof no ha de témer la mort, sinó rebre-la amb alegria perquè no només hi ha una vida enel més enllà.
El Fedó és un diàleg en el qual es relata un altre diàleg. L'escena transcorre en Fliunte, un conegut centre pitagòric. El diàleg comença quan Ekecràtides pregunta a Fedó si va estar present el dia de la mort de Sòcrates. En respondre afirmativament li demana que li relati les seves últimes hores i amics que van acompanyar ... Fedó accepta i compta com a testimoni presencialaquest últim dia de Sòcrates dirigint-se a un grup de persones de la secta pitagòrica.
El diàleg descriu una mort acceptada, l'acció es desenvolupa en un sol dia i és un record, els successos ja han passat.
El relat de la conversa està dividit en dues meitats: a la primera part hi ha una introducció en la qual es destaca que el filòsof no ha de témer a la mort, ja que el cos és un impediment per alconeixement, encara que matisa que ningú es pot suïcidar perquè som propietat dels déus i acaba amb l'explicació de les lleis de la destinació.
El primer argument respecte a això es refereix al fet que hi ha dues classes d'éssers, visibles i invisibles. Per això, l'ànima és semblant al diví, immortal, entenedora, uniforme, indissoluble i sempre idèntic a si mateix. El cos en tant és semblant al'humà, mortal, multiforme, irracional, soluble i mai idèntic a si mateix. Llavors afirma que depenent del comportament en la vida terrenal, les ànimes rebran una nova vida, per tant només les ànimes pures, les dels amants del saber, poden participar del diví, només elles s'ho "mereixen".No obstant això, els dubtes encara persisteixen, i Simias compara l'ànima amb una harmonia, per lescaracterístiques incorpòria, invisible, bella i divina. El cos seria la lira. Planteja que l'ànima és una combinació i harmonia dels diversos factors existents en el cos, i que per tant en la mort, aquesta mor primer. Després pren la paraula Cebes i planteja que l'ànima, després de passar per múltiples cossos, s'esgota i conclogui finalment perint en una d'aquelles morts, l'última.Sòcrates, serè i pensatiu, esprepara per respondre aquestes preguntes. A Simias aclareix primer que l'ànima és una mica superior i més diví que l'harmonia, perquè mentre l'harmonia segueix a la lira, és l'ànima la que condueix al cos. A més, l'ànima és bella i divina, bona i gran per si mateixa, per ser immortal, i és el cos qui participa de la bellesa de l'ànima.Llavors es dirigeix a Cebes, i li explica que l'ànima ésimmortal i imperible. Planteja la idea que els contraris en si no s'accepten, sinó que en venírsele a un seu contrari, mor o es retira. D'aquesta manera la vida, en venírsele la mort, no l'accepta. En el cas de l'ànima, aquesta no accepta la mort ja que aquesta s'oposa al que ella sempre porta, que és la vida (per això és immortal). Així, quan l'ésser humà li sobrevé la mort, el mortal en ell mor, il'immortal en ell s'allunya cedint el lloc a la mort (ànima imperible)

Després d'acabar aquestes sàvies respostes, Sòcrates corona l'exposat comptant i parlant de la creença mitològica grega del que succeeix després de la mort a les ànimes, que van a un nou món, estrany, on les ànimes pures gaudir, mentre que aquelles que no es s'ho mereixen patiran, però tots tornaran, excepte aquells que s'hanpurificat suficient a través de la filosofia, qui viuran sense cossos per la resta de l'avenir.Així acaba Sòcrates de parlar, abans que arribi la seva hora i amb l'alegria i temprança de sempre, es disposi a morir i comprovar personalment tot allò recentment parlat.

Ideas
L'origen dels contraris.Totes les coses que tenen un contrari, en ell tenen precisament el seu origen: el major...