fegd

Sobre la superfície de la Terra hi ha una capa fina de roques anomenada escorça. L'escorça són fragments o plaques que es mouen lentament, però contínuament. El motor d’aquests moviments són les forces de convecció (transport del calor) que es generen a l’interior de la Terra. Quan es troben dues plaques poden lliscar, o bé una al costat de l'altra o una sobre l'altra. Les plaques no estanformades únicament per l’escorça terrestre, sinó que també inclouen una part del mantell superior. Aquest conjunt rep el nom de litosfera i constitueix una unitat que oscil·la entre 70 i 150 km de gruix i que es desplaça lentament com un bloc rígid sobre l’astenosfera, una capa tova, relativament plàstica, localitzada al mantell superior, situada a una profunditat d’uns 660 km. L’escorça flota sobrel’astenosfera com un iceberg al mar. Quan dues plaques topen, poden provocar l’aparició de serralades. La pressió, en sentit contrari, de cada una fa que el relleu es replegui i formi muntanyes. És un procés molt lent, que pot durar milions d’anys.
Actualment es reconeixen vuit grans plaques i d’altres de més petites o microplaques. Les grans plaques són l’africana, l’antàrtica, l’eurasiàtica, laindoaustraliana, la pacífica, la placa de Nazca, Nord-americana, Sud-americana i llavors hi ha unes altres més petites com la placa Filipina, Àrab, Placa de Scotia, Caribenya, placa de Cocos, Juan de Fuca.
Segons l’estructura que tenen es distingeixen tres tipus de plaques litosfèriques: les continentals, les mixtes i les oceàniques.
• Les plaques continentals presenten únicament escorçacontinental i es troben només sobre els continents. Aquest tipus representa només algunes microplaques.
• Les plaques oceàniques presenten únicament escorça oceànica i es troben només sobre fons oceànics, com, per exemple, la placa de Nazca i la Pacífica.
• Les plaques mixtes, presenten alhora escorça continental i escorça oceànica. Comprenen els continents i una part dels fons oceànics. Són les mésabundants, per exemple, L’Africana,
l’Eurasiàtica i la Indoaustraliana.
Les plaques, en separar-se, originen nous oceans i provoquen la seva expansió; mentre que en apropar-se, xoquen i s’aixequen noves serralades, o unes subdueixen sota les altres. El moviment de les plaques és molt lent, amb prou feines uns centímetres per any.

Les plaques litosfèriques o tectòniques (la litosfera) que estroben al fons del mar es diuen plaques oceàniques, anomenades Sima, esta formada per roques basàltiques, compostes per Silici (SI) i Magnesi (Mg), i les que estan sota la superfície, plaques continentals, anomenades Sial, estan compostes per silici (SI) i alumini (Al). Les plaques estan unides per tres tipus diferents de límits, que es diferencien pel tipus de moviment que exhibeixen. Aquests sóndivergents, convergents i falla transformant.
Els límits divergents o vores constructives, zones on les plaques es separen, lo que produeix l’ascensió del material del mantell per a crear un nou sòl oceànic. Els límits divergents coincideixen amb dues zones geològiques característiques: Les dorsals oceàniques i els valls de rift o rift-valleys. Les dorsals oceàniques són grans cadenesmuntanyenques submarines, de milers de quilòmetres de longitud i una altura que oscil·la entre 1.500 i 2.000 metres, que es troben situades en el centre dels oceans. Alguns cims de les dorsals sobresurten per sobre del mar i formen illes volcàniques, com Islàndia, Santa Elena o Ascensión.
A la part central de la dorsal hi ha un conjunt de fractures que formen un gran solc anomenat rift a través del qualascendeix el magma des del mantell i provoca una activitat volcànica lenta però
constant. Les dorsals les entravessen moltes fractures, que les desplacen horitzontalment, anomenades falles transformants.
Límits convergents o vores destructives, zones on les plaques s’aproximen i la litosfera es consumeix en el mantell. Una placa oceànica s’introdueix (subdueix) per sota d’una altra i...