Feina d'educar

FEINA D’EDUCAR, Josep M. Puig Rovira

Feina d’educar de Josep M. Puig Rovira, analitza el comportament diari d’una classe, a partir de les observacions realitzades durant un curs escolar, distingint en el sistema educatiu aspectes morals per tal de trobar la manera adequada d’inculcar-los a l’alumnat i poder veure les reaccions dels nens davant d’aquests nous conceptes. Així doncs, ens situemen una classe de quart de primària de l’escola CEIP Sant Miquel de Cornellà de Llobregat, de la qual Maria n’és la seva tutora i és en ella en qui veurem reflectida la manera d’ensenyar una educació moral a l’alumne.

Primerament, hem de ser conscients que l’aprenentatge d’un alumne mai para de créixer, hem d’estar pendents del què es fa i es diu en cada moment perquè són nous conceptes que elnen va introduint en el seu disc dur. No hi ha límit d’aprenentatge, d’aquesta manera hem de donar-li importància i rellevància a cadascuna de les fases que té un curs escolar. Puig Rovira distingeix vàries etapes per adquirir nous coneixements, tot té el seu lloc durant el currículum escolar però s’ha de saber situar en un lloc concret i no tenir pressa a treure’ns-ho de sobre. És per aquestmotiu que Maria, dóna importància a que el primer dia els nens agafin confiança ràpidament amb la tutora.

Els nens estan neguitosos perquè comença un curs nou i no saben què es trobaran. Per aquest motiu, cal dedicar un temps a les presentacions entre els alumnes i el docent en els primers minuts de la primera classe. Aquest moment servirà per aproximar els nens a la nova professora ja queconeixeran més coses d’ella, i també servirà per fer-los-hi perdre la por a el que cursaran aquell any. El primer dia de classes és quan s’ha d’organitzar els grups de treball, especificar quins càrrecs s’hauran de dur a terme durant tot l’any, habilitar uns llocs concrets on desar el material per tal d’aconseguir ordre a l’aula i, trobar una identitat general del grup-classe, en aquest cas en concret,les professores han escollit un nom per les diferents línies d’un mateix curs i la tasca dels alumnes és dibuixar el que serà la mascota de la classe. Fer unes accions tant marcades pel professor no tanca les portes a adquirir nous valors morals, tot al contrari, fent-ho d’aquesta manera, el professor és capaç d’explicar el motiu de per què es fa cada cosa, fent adonar als nens de la importànciaque té per exemple el treball en grup, finalitzar adequadament els càrrecs encomanats i veure que són autosuficients per poder escollir la diferent gent amb qui aniran al grup.

A mesura que avança el curs, s’ha de seguir recordant els càrrecs de classe i les diferents normes que s’han establert durant els primers dies de classe. Les normes no s’aprenen de cop, s’adquireixen amb el pas del temps.El tercer bloc d’aquest llibre tracta de la relació i de les rutines.

Pel que fa a la relació, l’alumne ha d’aprendre que hi ha diferents mètodes de relacionar-se amb la gent, no es pot tractar de la mateixa manera a un company de classe que a un professor, però això no vol dir que es pugui faltar el respecte als companys, sinó que hi ha diferents maneres de respectar-se els uns amb elsaltres. D’això en prenem constància a l’hora de participar a una classe responent al professor o bé a l’hora de realitzar un treball en grup, quan n’obtenim els resultats.

D’altra banda, Puig Rovira explica que és bo per l’aprenentatge mantenir unes rutines, d’aquesta manera l’alumne pot situar perfectament les tasques que ha de fer i per quan. Un exemple de rutina són les assemblees de classe,cada divendres la Maria hi dedica una hora. Les assemblees s’utilitzen per parlar d’aspectes d’ètica ja preparats, per revisar els càrrecs de classe, etc. Repassant el que s’ha fallat a l’hora de realitzar els càrrecs, reben noves instruccions per tal de fer-ho millor la pròxima vegada que toqui realitzar-ho a qualsevol dels grups. Puig Rovira afirma que la principal utilitat de les rutines és...