Feixisme
Páginas: 4 (769 palabras)
Publicado: 18 de mayo de 2014
El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).
El terme feixisme prové de l'italià fascio ('Feix romà'), i aquest alhora del llatí fascis através del llatí vulgar fascium.
El projecte polític del feixisme és instaurar un corporativisme estatal totalitari i una economia dirigista,[1][2] mentre la seva base intel·lectual planteja unasubmissió de la raó a la voluntat i l'acció, un nacionalisme fortament identitari amb components victimistes que es condueix a la violència contra els que es defineixen com a enemics per un eficaçaparell de propaganda, un component social interclassista, i una negació a ubicar en l'espectre polític (esquerres o dretes), cosa que no impedeix que habitualment la historiografia i la ciència políticasituï al feixisme a l'extrema dreta i li relacioni amb la plutocràcia, identificant algunes vegades com un capitalisme d'Estat,[3] o bé l'identifiqui com una variant xovinista del socialismed'Estat.[4]
Es presenta com una "tercera via" o "tercera posició»[5] que s'oposa radicalment tant a la democràcia liberal en crisi (la forma de govern que representava els valors dels vencedors en laPrimera Guerra Mundial, com a Anglaterra, França o Estats Units, als quals considera «decadents») com al moviment obrer tradicional en ascens (anarquista o marxista, aquest últim escindit al seu torn entrela socialdemocràcia i el comunisme, que des de 1917 tenia com a referent al projecte d'estat socialista que s'estava desenvolupant a la Unió Soviètica); encara que el nombre de les ideologies contrales quals s'afirma és més ampli:
« El feixisme té els seus enemics agrupats en aquests tres fronts: el social-comunista, el demoliberal-maçònic i el populisme catòlic. »
— Revista F. E. 1933(Filosofia.org)
El concepte de «règim feixista» pot aplicar-se a alguns règims polítics totalitaris o autoritaris[6] de l'Europa d'entreguerres ja pràcticament tots els que es van imposar per les...
El terme feixisme prové de l'italià fascio ('Feix romà'), i aquest alhora del llatí fascis através del llatí vulgar fascium.
El projecte polític del feixisme és instaurar un corporativisme estatal totalitari i una economia dirigista,[1][2] mentre la seva base intel·lectual planteja unasubmissió de la raó a la voluntat i l'acció, un nacionalisme fortament identitari amb components victimistes que es condueix a la violència contra els que es defineixen com a enemics per un eficaçaparell de propaganda, un component social interclassista, i una negació a ubicar en l'espectre polític (esquerres o dretes), cosa que no impedeix que habitualment la historiografia i la ciència políticasituï al feixisme a l'extrema dreta i li relacioni amb la plutocràcia, identificant algunes vegades com un capitalisme d'Estat,[3] o bé l'identifiqui com una variant xovinista del socialismed'Estat.[4]
Es presenta com una "tercera via" o "tercera posició»[5] que s'oposa radicalment tant a la democràcia liberal en crisi (la forma de govern que representava els valors dels vencedors en laPrimera Guerra Mundial, com a Anglaterra, França o Estats Units, als quals considera «decadents») com al moviment obrer tradicional en ascens (anarquista o marxista, aquest últim escindit al seu torn entrela socialdemocràcia i el comunisme, que des de 1917 tenia com a referent al projecte d'estat socialista que s'estava desenvolupant a la Unió Soviètica); encara que el nombre de les ideologies contrales quals s'afirma és més ampli:
« El feixisme té els seus enemics agrupats en aquests tres fronts: el social-comunista, el demoliberal-maçònic i el populisme catòlic. »
— Revista F. E. 1933(Filosofia.org)
El concepte de «règim feixista» pot aplicar-se a alguns règims polítics totalitaris o autoritaris[6] de l'Europa d'entreguerres ja pràcticament tots els que es van imposar per les...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.