Feliuet

Què  és  un  joc  de  rol?  Aquestes  són  les  primeres  paraules   que  apareixen  en  qualsevol
manual  d’un  joc  de  rol.  Al llarg  dels  últims  anys  hi  han  hagut  certs  esdeveniments  que  han
alimentat  mites  i  prejudicis  al  voltant  d’aquest  àmbit  lúdic.  Els  més  polèmics  i coneguts són
el  cas  del  “Crimen  del  Rol”  al  1994,  “El  asesino  de  la  katana”   al 2000  i  “El  asesino  de  la
baraja”  al  2003  (R.Tizón, 2007). Per aquest motiu, amb  l’objectiu d’aclarir el que és un joc de
rol  i  evitar  alguns  estereotips  i prejudicis,  sobretot  per  aquelles  persones que desconeixent
totalment aquest àmbit, començaré responen a aquesta primera pregunta.
Segons  Mackay  (2001)  els  jocs  de  rol  són  un  sistema  de  creació  d'històries episòdiques  i
participatives  que es  cenyeixen  a  unes  regles  i  permeten  a  un grup de jugadors i un director
de  joc  determinar  la  manera  de  resoldre  les  interaccions  entre  els   personatges  que
interpreten.  Aquesta  definició  resulta  molt  apropiada  perquè  resalta  certs  elements
característics  dels jocs  de rol. (P. Ramos, M. Sueiro, 2010). En primer lloc emfatitza sobre lacreació  d'històries  participativa.  En  efecte  és  una  característica  vertebradora,  i  fins  i  tot  la
més important, dels  jocs de rol. La història es crea de manera col∙lectiva, on tothom participa
d'alguna  manera  per  fer­la  avançar  perquè  els  jugadors  encarnen  els  protagonistes
d’aquesta  història.  Sense  l’element  de  participació  i  de  col∙laboració  del  grup  sencer el  joc
perd  el  seu  sentit.  En  segon  lloc  fa  referència  a  l'existència  d'un reglament. Qualsevol  joc té
unes  característiques  comunes,  entre  les  quals  trobem unes regles que els participants han
d’estar  d’acord  de  portar a terme pel bon funcionament del joc. En tercer lloc diferència entre
els  dos  tipus  de  jugadors  que  hi  ha:  Els  "jugadors",  que  interpreten els  personatges
protagonistes  i el director de joc que interpreta els  personatges secundaris, proposa la trama
i  compleix  la  funció  de  narrador.  Per  últim  fa  referència  a  la  manera  com  aquests  elements
es  relacionen.  Uns  personatges  secundaris  i  principals  interactuen  i es determina el resultat
d'aquestes  interaccions  segons  el  que  indica  el  reglament  per crear la narració. (P. Ramos,
M. Sueiro, 2010).
Ibañez  (2011)  ens diu també  que  "el  Director  de  Juego  expone la situación, los jugadores la
imaginan  y  reflexionan  sobre  el  mejor  modo  de  resolverla.  (...)  La  decisión  final  depende
siempre  del  jugador".  Aquesta  definició  permet  completar   la  de  Meckay  (2001)  amb  dos
elements  nous.  La  imaginació  i  la  presa  de decisions.  Com  bé  diu  Ibañez  (2011)  l'acció  té
lloc   en  la  ment  dels  jugadors  que  han  d'imaginar  la  situació  que  descriu  el  narrador  (el
director de joc) i prendre una decisió, moltes vegades col∙lectiva, de com resoldre­la.
Per  entendre  el  concepte  general  de  què  és  un  joc  de  rol  és  interessant  saber  d’on  van

néixer.  Va  sorgir  de  l’aplicació  en l’àmbit  lúdic  d’una  tècnica  psicològica  anomenada
“roleplaying”  que va  agafar  força  a  meitat del segle XIX  amb Jacob Levy. A la dècada dels 70
Gary   Gigax,  un  apassionat  de  la  literatura  fantàstica,  va  desenvolupar  “Chainmail”,  una  idea
primària  del  que  seria  un  joc  de  rol.  Pocs  anys  més  tard,  amb  l’ajuda  del  seu  amic  Dave
Ameson,  que  va  introduir  el concepte  de  calabossos,  van  donar  vida  al  primer  joc  de  rol,
“Dungeons and Dragons”. (R.Tizón, 2007)
Després  de  veure  en  què consisteix un joc de rol, la següent pregunta que pot sorgir és  “què
aporta   el  rol?”  Els  beneficis  els  podem  classificar  en  tres  apartats  (V.  Abella,  M.  Grande,
2010; P. Gimenez 2009):
●

Beneficis en l’àmbit de l’educació
○

El ...