Feminismo

Cuinar, fer els llits, planxar, escombrar, fer la compra i moltes altres tasques, en una rutina circular i esgotadora a les quals s’afegeix l’absorbent cura dels fills i altres persones dependents dela família. El “treball domèstic” suposa per a les dones a l’Estat espanyol una dedicació de 7 hores diàries (els homes dediquen només 3). És el treball invisible, repetitiu i extenuant que ningúreconeix i tots exigeixen. I parlem per descomptat de les treballadores, malabaristes de les hores i els baixos salaris (les dones de classe alta, òbviament, paguen per tots aquests serveis).
Laincorporació de la dona al mercat laboral ha augmentat en els últims anys, fins a arribar a un 43% d’ocupació, això sí, amb sous inferiors i treballs precaris escudats en la “conciliació” amb l’esferadomèstica. Aquesta incorporació no ha estat acompanyada d’un enfortiment de l’Estat de benestar que desenvolupi serveis públics. El neoliberalisme ha aguditzat l’opressió de la dona.
Davant el problema deltreball domèstic s’han plantejat diferents anàlisis i solucions des de sectors dels moviments feministes, socialistes i revolucionaris. El fet que les mestresses de casa facin un treball no reconegutsocial ni econòmicament (sense baixes per malaltia, vacances o pensions) ha portat a demanar un salari per al treball domèstic.

El moviment a favor de la salarització neix com a tal al 1974 aItàlia, sent Mariarosa dalla Costa la principal teòrica.
No va partir com podria intuir-se d’una anàlisi típicament feminista (que separa al capitalisme del problema i se centra en el benefici que extreula família del de la mestressa de casa), sinó que va ser plantejat com una reivindicació revolucionària de la classe treballadora.
Aquesta anàlisi assenyalava que el màxim beneficiari és el sistemaeconòmic que explota als treballadors, que són, al seu torn, els quals la mestressa de casa reprodueix, cuida i alimenta.
Encara que tingués a l’origen un clar contingut de classe, que podríem...