Ferdinand De Saussure
Páginas: 3 (612 palabras)
Publicado: 21 de marzo de 2015
Sara Cabeza Labrada
FERDINAND DE SAUSSURE
Ferdinand de Saussure (1857-1913), lingüista Suïs i considerat el pare de la lingüística moderna, pensava que la lingüística del segle XIX no esqüestionava profundament la següent pregunta: “què és el llenguatge i com funciona aquest”, i va decidir investigar-ho per ell mateix.
En el llibre Curs de Lingüística general, publicat a partir de larecopilació dels apunts d'alguns dels seus alumnes de l'Universitat de Ginebra, Saussure deixa de costat l'estudi del llenguatge des d'una perspectiva històrica (filologia) i decideix analitzar-lo des delpunt de vista estructural.
Les aportacions de Ferdinand de Saussure a la lingüística general no varen ser pas escasses i la majoria d'elles es troben al llibre ja mencionat, en el qual va formularuna sèrie de dicotomies. Aquestes dicotomies i les seves respectives explicacions són les següents:
La teoria estructuralista del llenguatge: l'estructuralisme considera l'objecte d'estudi com unsistema dividit en elements que es relacionen entre si. Per analitzar-lo científicament, cal doncs estudiar aquestes relacions i com afecten a la globalitat, que adquireix un significat més enllà de lasuma de les parts.
Les dicotomies del llenguatge: llengua i parla: Saussure distingeix dos aspectes del llenguatge humà la llengua i la parla. El lingüista defineix la llengua com el productesocial de la facultat del llenguatge. Aquesta existeix en virtut d'una espècie de contacte establert pels membres d'una comunitat; l'individu no pot modificar-la ni crear-la i necessita un aprenentatgeper a comprendre i conèixer el seu funcionament.
La parla, pel contrari, es tracta d'un acte individual de voluntat i inteligencia per al qual els subjectes parlants utilitzen el codi de la llenguaper a expressar-se.
El signe lingüístic: significat i significant: per a Saussure, el signe lingüístic s'havia de dividir en dues parts:
Per una banda, el significant d'un signe lingüístic és la...
FERDINAND DE SAUSSURE
Ferdinand de Saussure (1857-1913), lingüista Suïs i considerat el pare de la lingüística moderna, pensava que la lingüística del segle XIX no esqüestionava profundament la següent pregunta: “què és el llenguatge i com funciona aquest”, i va decidir investigar-ho per ell mateix.
En el llibre Curs de Lingüística general, publicat a partir de larecopilació dels apunts d'alguns dels seus alumnes de l'Universitat de Ginebra, Saussure deixa de costat l'estudi del llenguatge des d'una perspectiva històrica (filologia) i decideix analitzar-lo des delpunt de vista estructural.
Les aportacions de Ferdinand de Saussure a la lingüística general no varen ser pas escasses i la majoria d'elles es troben al llibre ja mencionat, en el qual va formularuna sèrie de dicotomies. Aquestes dicotomies i les seves respectives explicacions són les següents:
La teoria estructuralista del llenguatge: l'estructuralisme considera l'objecte d'estudi com unsistema dividit en elements que es relacionen entre si. Per analitzar-lo científicament, cal doncs estudiar aquestes relacions i com afecten a la globalitat, que adquireix un significat més enllà de lasuma de les parts.
Les dicotomies del llenguatge: llengua i parla: Saussure distingeix dos aspectes del llenguatge humà la llengua i la parla. El lingüista defineix la llengua com el productesocial de la facultat del llenguatge. Aquesta existeix en virtut d'una espècie de contacte establert pels membres d'una comunitat; l'individu no pot modificar-la ni crear-la i necessita un aprenentatgeper a comprendre i conèixer el seu funcionament.
La parla, pel contrari, es tracta d'un acte individual de voluntat i inteligencia per al qual els subjectes parlants utilitzen el codi de la llenguaper a expressar-se.
El signe lingüístic: significat i significant: per a Saussure, el signe lingüístic s'havia de dividir en dues parts:
Per una banda, el significant d'un signe lingüístic és la...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.