ferran de antequera

Ferran I d'Aragó, anomenat el d'Antequera, de Trastàmara, el Just i l'Honest (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant deCastella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya(1412[1] - 1416), i regent de Castella (1406 - 1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque ide Ledesma i senyor de Castro de Haro. Fou el primer monarca catalanoaragonès de la dinastia dels Trastàmara.

Entre el seu heretatge d'infant de Castella i el patrimoni que liaportà la seva muller Elionor d'Alburquerque, anomenada la Ricahembra, reuní uns dominis extensíssims, en els quals es fonamentà la seva força política i, després, la dels seu fills,coneguts com els Infants d'Aragó.
Del seu matrimoni amb Elionor d'Alburquerque, tia seva i neboda d'Enric II de Castella, efectuat a Madrid el 1395, quan ell tenia 14 anys, nasqueren setfills:

Alfons IV el Magnànim (1396-1458), príncep de Girona (1414-1416) i després rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Maria d'Aragó (1396-1445), casada el 1420 amb el seu cosí Joan IIde Castella.
Sanç d'Aragó (1398-1415), gran mestre de l'orde de Calatrava i de l'orde d'Alcántara.
Joan II d'Aragó (1398-1479), duc de Montblanc i de Peñafiel, senyor de Balaguer,rei de Navarra i després rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Enric d'Aragó (c. 1400-1445), duc de Villena, comte d'Alburquerque i d'Empúries, senyor de Sogorb, etc., i gran mestre del'orde de Sant Jaume.
Elionor d'Aragó (c. 1400-1445), casada el 1420 amb Eduard I de Portugal.
Pere d'Aragó (1406-1438), duc de Noto, senyor de Terrassa, Vilagrassa, Elx i Crevillent.