ferranII

1. ELS GOVERNS DE TRANSICIÓ (1833 – 1836 )
En el testament Ferran VII havia previst la constitució d’un Consell de Govern per tal
d’assessorar la regent Maria Cristiana. El Consell estava presidit per Francisco Cea Bermudez i
integrat majoritàriament per absolutistes moderats, amb la pretensió d’arribar a un acord amb
els carlins. L’única reforma que va endegar aquest govern va ser la novadivisió provincial
d’Espanya, promoguda per Javier de Burgos, que intentava avançar cap a la unitat
administrativa i posar fi a l’administració local de l’Antic Règim. L’any 1833 Espanya va quedar
dividida en 49 províncies. Davant l’extensió de la insurrecció carlina, el tron isabelí va
començar a trontollar. Els sectors absolutistes eren completament a Isabel, alguns assessors
reials vanconvèncer la regents de la necessitat de nomenar un nou govern capaç d’aconseguir
l’ahesio dels liberals que havien esdevinguts aliats indispensables. Va ser escollit Martinez de la
Rosa un liberal moderat va ser la promulgació el 1834 d’un Estatus Reial, un conjunt de regles
per convocar unes corts que continuave sent les mateixes de l’antic regim però lleugerament
adaptades als nous temps. Aviiates va fer evident que aquestes reformes eren insuficients per
a una bona part dels lliberals
2. Els Progressistes al poder
Els progressistes tenien la seva força en el domini del moviment popular. El 1835 van situar-se
al capdavant d’una onda de revoltes populars contra aquells que consideraven propers al
carlisme, fonamentalment el clero i les autoritats que no impulsaven reformes perguanyar la
guerra. A Catalunya o bullangues es van iniciar a la ciutat de Reus i es van estendre a
Barcelona, on les classes populars protagonitzaven accions violentes. La situació culmina amb
la formació d’una junta. El setembre del 1835 Maria Cristina va encarregar la formació de
govern a un liberal progressista, Mendizabal, que inicia ràpidament la reforma de l’Estatus
Reisal i va prendremesures per aconseguir els recursos financers necessaris per organitzar i
armar un exercit contra el carlisme. L’agost del 1836 Maria Cristinaa va establir la Constitucio
de Cadis i va lliurar el opder al progressista Calatrava que va proposar Mendizabal com a
ministre d’Hisenda.
3. El desmantellament de l’Antic Règim
L’agost del 1836 fins el 1837 els progressistes van assumir la tasca dedesmantellar les
institucions de l’antic regim i d’implanatr un sistema liberal, constitucional i de monarquia
parlamentària, Una de les seves primeres actuacions va ser l’anomenada reforma agrària
liberal. Tres mesures es van dur a terme el 1837: La dissolució del règim senyorial, pèrdua de
les atribucions jurisdiccionals dels senyors; La desvinculació, la fi dels patrimonis units
obligatòriament iperpetuïtat a una família i els seus propietaris van quedar lliures per poder
vendre’ls; La desamortització, es un mitja per aconseguir recursos per l’Estat amb la venda de
terres de l’Esglesia i dels ajuntaments. Mendizábal. L’any 1836 va decretar la dossolució dels
ordes religiosos, van recaptar fons per l’Estat. Els bens desamortitzats es van posar en venda.
Mendizaval volia aconseguir elsrecursos necessaris per finançar l’exercit liberal, recuperar
vals de deute públic i refuir el greu dèfici pressupostari de l’Estat. Va començar el lliure
funcionament del mercat, l’abolició dels privilegis gremials, el reconeixement de la llibertat
d’indústria i de comerç, l’eliminació de les duanes interiors, van completa el marc júridic de la
implantació del liberalisme ecònomic a Espanya.4. La constitució del 1837

La constitució del 1837 proclamava alguns dels principis bàsics del progressisme, la sobirania
nacional la divisió de poders etc. La constitució va adquirir el compromís de finançar el culte
catòlic ja que havien deixat al clero sense patrimoni i els havien desamortitzat les terres. La llei
d’imprenta va fer desaparèixer la censura prèvia i la llei Electoral va...