Ferrer i guàrdia i la educación social

Recerca històrica | El moviment obrer i la cultura popular

1. INTRODUCCIÓ

L’objectiu d’aquesta recerca és posar de relleu algunes de les idees i principis pedagògics impulsats per Ferrer i Guàrdia dirigits a l’emancipació de la classe popular. Enfocarem aquesta aportació mitjançant els mecanismes d’acció que ell va utilitzar, on destaca el projecte de l’Escola Moderna. Així, la nostratasca es centrarà a determinar com ha contribuït la seva obra a l’experiència històrica de classe com a antecedent d’una futura Educació Social.

Iniciarem el nostre treball parlant de quatre detalls biogràfics de Ferrer i Guàrdia que ens faran entendre molt millor les seves accions posteriors. A continuació, ens endinsarem en la societat del segle XIX, destacant el paper del moviment obrer i lesaportacions del nostre pedagog a la causa. També, explicarem en detall la creació de l’Escola Moderna, pilar de tot el seu ideari pedagògic, i seguirem amb els lligams de Ferrer i Guàrdia en el camp de l’educació social.

En darrer lloc, a les conclusions pretenem fer entendre millor la figura d’aquest gran pedagog i les importants aportacions que va portar a terme en el terreny social engeneral en una època de molts canvis.















2. BIOGRAFIA

F.Ferrer i Guàrdia neix en un entorn rural a Alella a la zona perifèrica de Barcelona del S. XIX.; era fill de pagesos benestants d’una família nombrosa de fortes conviccions conservadores i catòliques.

Als 14 anys treballa i estudia a Barcelona. S’inicia en els ideals republicans i viu la realitat dels obrers que,malgrat les dures condicions de treball, dediquen les hores lliures a formar-se i a estudiar als ateneus obrers. Als 19 anys, ja militant republicà, treballa com a revisor a la línia Barcelona-Portbou-Cervera, que li permet fer de facilitador entre revolucionaris i exiliats.

El 1885 s’exilia a París on estableix nombroses relacions amb organitzacions i personalitats d’altres països. La sevadecepció política el va portant, cada cop més, a opcions més lligades a la transformació social i al moviment obrer. Comença una etapa de formació autodidacta i reflexió, de formació d’uns ideals racionals i naturalistes Descobreix la seva vocació i comença una brillant carrera com a pedagog lliurepensador que li aporten reconeixement i prestigi internacional.

La seva relació amb les dones, elva dur a lluitar pels seus drets i contra la seva marginació i es convertí en una causa més de l’ideal racionalista. Va col·laborar amb la causa feminista i va plantejar la necessitat de formació i emancipació de la dona en l’esfera política i social. Aquest fet va ser el precursor de la coeducació de sexes a la futura Escola Moderna.

Els seus viatges per Europa li permeten viure altresrealitats i tenir una visió de futur que vol aportar a la societat per fer-la més igualitària. Estableix una relació crucial amb el pedagog anarquista Paul Robin i el seu projecte d’orfenat-escola (científica, racional, laica, coeducativa i amb contacte amb la natura), amb els nens i nenes més desgraciats de la societat, un veritable projecte d’educació social que encoratja Ferrer i Guàrdia.

El1901 torna a Barcelona i funda l’Escola Moderna. En poc temps els seus mètodes pedagògics s’estenen per tot l’Estat Espanyol. El 1906 és empresonat per la seva vinculació amb l’anarquisme i l’Estat tanca l’escola.
Altre cop a París, col·labora activament amb els moviments obrers de Catalunya, especialment amb Solidaridad Obrera fundada el 1907 que defineix un sindicalisme revolucionari que va mésenllà de les reivindicacions laborals i s’enfoca clarament a crear una nova societat.

El 1908 funda a França la Lliga internacional per a l’educació racionalista dels infants amb una secció a Catalunya que pretén impulsar l’ensenyament científic, racional i humanitari insistint molt en valors com la solidaritat entre els pobles, la pau, i tot el que pogués afavorir aquesta entesa universal....