ffes21e ef4t55 4rgt54tw

El camp va ser construït pels mateixos presoners entre el 1939 i el 1940, any en què entrà en funcionament. Els primers deportats foren opositors alemanys i austríacs, als quals seguirenintel·lectuals polonesos i deportats soviètics (tots dos tipus considerats eslaus i per tant candidats a l'extermini). També a partir de 1941 començaren a arribar al camp grans quantitats de valencians i altrescatalans junt amb republicans d'altres punts de l'Estat Espanyol i membres de la resistència francesa.





Deportats arribar al camp
En total, 37.000 persones van ser deportades a Gusen, quetenia els seus propis forns crematoris, independents dels de Mauthausen. El 1944, a més, Gusen fou reforçat per dos camps més, Gusen II (St Georgen) i Gusen III (Lungitz). Els tres camps van seralliberats el 5 maig del 1945.

Resistència al camp de Mauthausen[modifica el codi]

D'entre les diferents accions realitzades pels catalans i altres republicans de diferents punts de l'Estat espanyolpresos a Mauthausen, destaca la que protagonitzaren els catalans Francesc Boix i Antoni Garcia, entre d'altres. Aquests eren els fotògrafs oficials del camp i realitzaren fotos de molts presoners ioficials per ordre dels SS. Aprofitant-se, però, de la càmera Leica que tenien a la seua disposició en feren, clandestinament, moltes altres. Totes aquestes foren amagades i tretes del camp per FrancescBoix i altres presos i amagades en una casa d'una veïna de Mauthausen anomenada Anna Pointner. En ser alliberat el camp, Boix va recuperar les fotografies que, després, serviren com a proves en elsJudicis de Nuremberg i en el Judicis de Dachau per incriminar a alts oficials nazis.[2]

Ciutadans dels Països Catalans morts al camp de Mauthausen[modifica el codi]





Recordatori alscatalans morts al camp de Mauthausen




Estelades a la sala dels forns crematoris de Mauthausen en homenatge als catalans i als valencians morts al camp
Segons Montserrat Roig,[3] els ciutadans...