ffffff
L'antiga Església d'Orient ha patit, a partir del segle V, tres granscismes que s'han prolongat fins als nostres dies i que compten amb cert nombre d'adeptes.Al principi es va produir el cisma nestorià; després el monofisita, que començar arran del concili de Calcedònia i va donar origen a tres grups de esglésies: l'Armènia, la siríac-jacobita, i la coptamonofisita amb el seu subordinada d'Etiòpia. Entre aquests dos cismes cal distingir el bizantí pròpiament dit, anomenat cisma grec o oriental.
Tres factors van contribuir a provocar aquest cisma quees va produir al segle XI: la substitució del Papa per l'estat, l'ambició dels patriarques de Constantinoble que consideraven a Bizanci com la nova Roma, i les antipaties racials, l'orgull nacional iles rivalitats polítiques.
A aquestes causes directes poden afegir tres indirectes, com ser, l'organització jeràrquica de l'Església segons el model de l'organització civil de l'imperi romà, que vaconduir la constitució de cinc grans centres de jurisdicció suprema, anomenats patriarcat, en temps de Justinià; la diversitat de llengües i el consegüent desconeixement mutu, i, finalment l'evolucióautònoma de les dues esglésies, la grega i la llatina, iniciada al segle IV, en el triple domini de l'especulació teològica, els ritus litúrgics i la disciplina canònica. A meitat del segle IX, launitat no podia considerar completament perduda, però des de l'any 863 el cisma de Focio, que va durar només quatre anys, va tenir una extraordinària repercussió. Després, amb Miguel Cerulari, va arribarl'inevitable: en 1054 es va consumar la separació de les dues esglésies.
L'Església bizantina es va escindir interiorment en nombroses esglésies nacionals: la russa, la grega, la cretense, el...
Regístrate para leer el documento completo.