fgdvfscfs
Páginas: 9 (2029 palabras)
Publicado: 8 de enero de 2015
Tirant lo Blanc
Transparent.gif
Per a altres significats vegeu «Tirant lo Blanc (desambiguació)».
Començament del darrer capítol del “Tirant lo Blanc”. [Ací feneix lo libre del valeros e strenu cavaller Tirant lo blanch...]
Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch a l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell i està considerada un dels màximsexponents de la novel·la cavalleresca en llengua catalana i del segle d'or valencià.
Sembla que fou escrita entre el 1460 i el 1464, fou publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497. Durant el segle XVI fou traduïda al castellà (1511) i a l'italià (1538), més tard al francès (1737) i modernament ho ha estat a l'anglès (1984) i a moltes altres llengües. És esmentada en el Quixot comuna de les obres salvades de la crema de llibres.
Taula de continguts
1 Història
1.1 Novel·les similars
2 L'Autor
3 Modernitat de l'obra
4 L'Any del Tirant
5 Obres diverses que s'inspiren de “Tirant lo Blanc”
6 Traduccions
7 Referències
8 Enllaços externs
Història
L'autor del famós Quixot, Miguel de Cervantes, va arribar a assegurar que elTirant lo Blanc de Joanot Martorell era el millor llibre del món. Al Quixot, el ingenioso hidalgo observa que al Tirant els cavallers mengen, descansen i fan testament quan moren, uns costums ben humans que la novel·la de cavalleries, fins a aquell moment, havia passat per alt.[1]
L'obra de Martorell, impresa per primera vegada a València l'any 1490 i publicada a Valladolid en la traducciócastellana, el 1511, és doncs una obra innovadora. Ho és perquè el que narra és creïble i perquè els personatges són humans i, com a tals, éssers complexos, amb debilitats i virtuts. 'Tirant lo Blanc' és també una novel·la total, perquè té registres lúdics i transcendents, i les aventures i desventures bèl·liques i sentimentals del protagonista, el cavaller bretó Tirant, se succeeixen en diferentsescenaris, el cavalleresc, el militar, el cortesà i l'amorós. Tot plegat converteix el text de Joanot Martorell en una obra moderna.[1]
Martorell va gestar segurament l'obra arran de la caiguda de Constantinoble a mans dels turcs (1453). L'escriptor i cavaller somiava un alliberament de la ciutat gràcies al protagonista cristià. La va començar a escriure a Barcelona el gener del 1460 i laprecarietat econòmica el va obligar a empenyorar-la a Martí Joan de Galba, que va intentar obtenir algun guany amb la novel·la inèdita fins al 1490, quan la va lliurar a impremta. L'obra, de 487 capítols, és narrada en tercera persona per un narrador que gairebé no hi intervé.[1]
Novel·les similars
La gran majoria de novel·les de cavalleries tenien una inspiració fantàstica i els escenaris de lesaventures acostumaven a ser llunyans i exòtics. Els cavallers havien de bregar amb monstres ferotges que se'ls interposaven pel camí i succeïen fets màgics. 'Tirant lo Blanc', però, no recorre a la fantasia. Tampoc ho va fer Curial e Güelfa, una altra novel·la catalana anònima del segle XV, si bé hi ha algun episodi fantasiós. En aquesta novel·la anònima, l'element fantàstic és l'aventura en què elcavaller Espèrcius entra a la cova d'un drac per desencantar una donzella. En general, però, les dues obres catalanes tenen com a protagonistes personatges desmitificats i els referents històrics i geogràfics són reals. El món descrit és palpable i, alhora, Martorell deixa clar que els cavallers poden formar part de la societat dels seus contemporanis.[1]
Un altre tret característic és lahumanitat de l'heroi, que destaca més per la intel·ligència que no pas per la força. Tirant utilitza infinitat d'estratègies bèl·liques terrestres i marítimes i se serveix de l'enginy. I com tot home, també té una vida sentimental amb alguns moments eròtics i carnals. És un cavaller i, per tant, ha de retre homenatge amb heroïcitats a una dama de qui està enamorat. L'amor focalitza debats, parlaments...
Transparent.gif
Per a altres significats vegeu «Tirant lo Blanc (desambiguació)».
Començament del darrer capítol del “Tirant lo Blanc”. [Ací feneix lo libre del valeros e strenu cavaller Tirant lo blanch...]
Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch a l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell i està considerada un dels màximsexponents de la novel·la cavalleresca en llengua catalana i del segle d'or valencià.
Sembla que fou escrita entre el 1460 i el 1464, fou publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497. Durant el segle XVI fou traduïda al castellà (1511) i a l'italià (1538), més tard al francès (1737) i modernament ho ha estat a l'anglès (1984) i a moltes altres llengües. És esmentada en el Quixot comuna de les obres salvades de la crema de llibres.
Taula de continguts
1 Història
1.1 Novel·les similars
2 L'Autor
3 Modernitat de l'obra
4 L'Any del Tirant
5 Obres diverses que s'inspiren de “Tirant lo Blanc”
6 Traduccions
7 Referències
8 Enllaços externs
Història
L'autor del famós Quixot, Miguel de Cervantes, va arribar a assegurar que elTirant lo Blanc de Joanot Martorell era el millor llibre del món. Al Quixot, el ingenioso hidalgo observa que al Tirant els cavallers mengen, descansen i fan testament quan moren, uns costums ben humans que la novel·la de cavalleries, fins a aquell moment, havia passat per alt.[1]
L'obra de Martorell, impresa per primera vegada a València l'any 1490 i publicada a Valladolid en la traducciócastellana, el 1511, és doncs una obra innovadora. Ho és perquè el que narra és creïble i perquè els personatges són humans i, com a tals, éssers complexos, amb debilitats i virtuts. 'Tirant lo Blanc' és també una novel·la total, perquè té registres lúdics i transcendents, i les aventures i desventures bèl·liques i sentimentals del protagonista, el cavaller bretó Tirant, se succeeixen en diferentsescenaris, el cavalleresc, el militar, el cortesà i l'amorós. Tot plegat converteix el text de Joanot Martorell en una obra moderna.[1]
Martorell va gestar segurament l'obra arran de la caiguda de Constantinoble a mans dels turcs (1453). L'escriptor i cavaller somiava un alliberament de la ciutat gràcies al protagonista cristià. La va començar a escriure a Barcelona el gener del 1460 i laprecarietat econòmica el va obligar a empenyorar-la a Martí Joan de Galba, que va intentar obtenir algun guany amb la novel·la inèdita fins al 1490, quan la va lliurar a impremta. L'obra, de 487 capítols, és narrada en tercera persona per un narrador que gairebé no hi intervé.[1]
Novel·les similars
La gran majoria de novel·les de cavalleries tenien una inspiració fantàstica i els escenaris de lesaventures acostumaven a ser llunyans i exòtics. Els cavallers havien de bregar amb monstres ferotges que se'ls interposaven pel camí i succeïen fets màgics. 'Tirant lo Blanc', però, no recorre a la fantasia. Tampoc ho va fer Curial e Güelfa, una altra novel·la catalana anònima del segle XV, si bé hi ha algun episodi fantasiós. En aquesta novel·la anònima, l'element fantàstic és l'aventura en què elcavaller Espèrcius entra a la cova d'un drac per desencantar una donzella. En general, però, les dues obres catalanes tenen com a protagonistes personatges desmitificats i els referents històrics i geogràfics són reals. El món descrit és palpable i, alhora, Martorell deixa clar que els cavallers poden formar part de la societat dels seus contemporanis.[1]
Un altre tret característic és lahumanitat de l'heroi, que destaca més per la intel·ligència que no pas per la força. Tirant utilitza infinitat d'estratègies bèl·liques terrestres i marítimes i se serveix de l'enginy. I com tot home, també té una vida sentimental amb alguns moments eròtics i carnals. És un cavaller i, per tant, ha de retre homenatge amb heroïcitats a una dama de qui està enamorat. L'amor focalitza debats, parlaments...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.