fger

Durant els seus primers 800 milions d'anys, l'univers va ser una espècie de cambra opaca d'on la llum no podia escapar. Però eixa “edat fosca” va arribar a la seua fi, el “fum” es vadissipar i les primeres estreles i galàxies es van fer visibles. La “boira” va ser agranada per una onada de radiació ultravioleta procedent de la primera generació de galàxies.

Durantels seus primers 300.000 anys d'existència, l'univers estava tan calent (i els seus nivells d'energia eren tan elevats), que les partícules subatòmiques, viatjant en totes direccions icol·lidint caòticament entre si, formaven un “caldo” dens i ardent en el que ni tan sols era possible que s'organitzaren en àtoms.

En altres paraules, els protons no aconseguien“capturar” electrons per a formar àtoms d'hidrogen, que és hui l'element més abundant, amb diferència, de tot l'univers. I si algun casualment ho aconseguia, el naixent enllaç atòmic quedavaimediatament trencat per la força de les múltiples i contínues col·lisions amb altres partícules.

No obstant això, 300.000 anys després del Big Bang, el jove univers ja s'havia expandit(i per tant refredat) prou com perquè les partícules soltes començaren a “relaxar-se” i a formar els primers àtoms estables de matèria ordinària. Atés que l'hidrogen és el més simple detots els àtoms, l'univers, a partir de llavors, va començar a omplir-se d'eixe gas. I com una de les propietats de l'hidrogen és la seua capacitat per a absorbir la llum, el joveunivers va quedar envoltat per complet en les tenebres.
Va ser així com l'univers va entrar en la “edat fosca”. Un manto negre i impenetrable després del qual aquells àtoms van començar, moltlentament al principi, a ajuntar-se en núvols d'hidrogen cada vegada més denses i que al seu torn, gràcies a l'acció de la gravetat, van donar lloc a les primeres estreles i galàxies.