Fghfghvghkk

Agrupació formal
Guillem de Berguedà (1138-1196), Cansoneta leu e plana
El poema té un total de 35 versos isosil·làbics (que el componen tenen el mateix nombre de síl·labes) distribuïts en 5 estrofes de 7 versos cada una. La rima és consonant. Hi predomina la sinalefa davant de l’elisió. Les estrofes estan formades per un quintet més dos versos que són la tornada i formen un pareat. El poemapresenta pocs fenòmens fonètics i gràfics.
Cerverí de Girona (1259-1285), No·l prenatz lo fals marit
La mètrica del poema consta de versos heptasíl·labs, es un poema en el que el seu contingut es centra en els tòpics del amor cortès. L’estructura està feta a base de paral·lelismes que anem trobant d’una estrofa a l’altre.
Ramon Llull (1232-1316), A vós, dona verge santa María
El poema constade tres cobles. La primera i la segona de vuit versos i la tercera només de quatre. La mètrica i la rima consonant s’estructuren:
1a estrofa: 10A/10B/10A/10B/8a/8a/10c/10c
2a estrofa: 10A/10B/10A/10B/8a/8a/10B/10B
3a estrofa: 8a/8a/10B/10B
Anselm Turmeda (1375-1423), Elogi dels diners
Es un conjunt de rima fàcil i consells morals. Consta de 9 estrofes de 4 versos, de 8 síl·labes i 4síl·labes. Els tres primers versos de cada estrofa tenen rima consonant el quart, és de rima lliure a-a-a-b. És un poema d’art menor.
Jordi de Sant Jordi (1416-1424), Desert d’amics, de béns de senyor
El poema és format per cinc cobles de vuit versos decasíl·labs i una que fa de tornada o conclusió de quatre versos. Els decasíl·labs tenen cesura a la quarta síl·laba.
La rima que es repeteix ambvariant:10A/10B/10A/10B/10C/10D/10C/10D.
Ausiàs March (1400-1459), Colguen les gents ab alegria festes
Poema compost per 6 estrofes de 8 versos menys la última que es de 4 estrofes. Es pot apreciar una cesura (4+6)
Així com cell qui es veu prop de la mort
 La seva estructura és formada per vuit versos decasíl·labs amb una rima consonant (ABBACDDC).
Joan Roís de Cornella (1435-1497), Ab los peusverds, los ulls e celles negres
L'estructura d'aquest poema consta de dues parts: la introducció i la balada. La introducció és una cobla formada per 10 versos decasíl·labs clàssics catalans, amb rima consonant. La balada, està formada per una combinació d'octosíl·labs i tetrasíl·labs amb rima consonant.
Cançó popular, A la vora de la mar n’hi ha una donzella
Rima assonant en tots els versosexcepte en el 2 i el 4
7a-6b-7c-5b-5a-6d
Francesc Vicent Garcia (1579-1623), A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil
Sonet clàssic de versos decasíl·labs de rima femenina (ABBA ABBA CDE CDE)
Bonaventura Carles Aribau (1798-1862), La pàtria trobes
El poema pertany al gènere de l’oda. Sis estrofes de vuit alexandrins amb rimes ABBAACCA, és a dir ambtres rimes, i la rima enllaçant les dues quartetes, separades a l’original, reduïbles a una octava.
Teodor Llorente (1836-1911), Vora el barranc dels algadins
Quatre octaves d’octosíl·labs (abbaacca)
Jacint Verdaguer (1845-1902), Vora la mar
Estrofes de quatre versos de decasíl·labs i hexasíl·labs alternats, amb rima consonant entre el primer i el tercer vers, i entre el segon i quart vers. Hitrobem una anàfora als versos 6 i 7, i una metàfora al vers 9.
Los dos campanars
És de poesia popular, la rima és consonant, es rima femenina però hi ha alguns versos masculina. L’estrofa és de versos isosil·làbics, són versos d’art major, és decasíl·lab.
Miquel Costa i Llobera (1854-1922), El pi de Formentor
Vuit quintets d’alexandrins tancats per un peu trencat hexasíl·lab. Els alexandrins sóncensurats, formats per dos hemistiquis de sis síl·labes cada un. El ritme accentual recau generalment sobre la segona, quarta i sisena síl·labes. La rima masculina alterna amb la femenina.
Joan Maragall (1860-1911), La vaca cega
Els versos són de rima assonant o lliure. No segueixen una estructura fixa, però es repeteixen molt l’A i la C. Els versos son decasíl·labs i d’art major. Tot el...