fghjk

PARMÈNIDES 
Poeta i  filòsof  grec. Principal  representant  de la  filosofia  Eliática.Al sembla, també va ser 
deixeble  del  pitagòric  Aminias,  la  qual  cosa  pot  ser  cert  ja  que  Elea no  dista  molt  de 
Crotona. Aminias seria qui el va convertir cap a l'especulació filosòfica.  
 
Es diu  que va ser pitagòric  i que va  abandonar  aquesta escola  per  fundar la  seva pròpia (Escola d'Elea), amb clars elements antipitagórics.  
 
  LA SEVA OBRA  
L'obra  de  Parmènides  consistia  en  un  Poema  escrit  en  versos  hexàmetres  (com 
Empédocles). El  seu llenguatge,  a més  d'poètic,  és  sovint  molt  fosc.  Gràcies a Simplicio, 
coneixedor  que,  ja en la  seva època,  l'obra original  era  rar trobar­la, va transcriure  en  els 
seus "Comentaris  a Aristòtil"  extenses seccions del poema. A més, el van reescriure Sisè 
Empíric,  o Climent d'Alexandria, conservant­se  en  l'actualitat 154  versos de  la seva obra. 
Això  permet  tenir  avui  una proporció  major  dels  seus  escrits  que de qualsevol  altre  dels 
filòsofs presocràtics.  
 

AQUEST POEMA CONSTA DE TRES PARTS
● Proemi:  Al  Proemi  Parmènides descriu el seu trànsit des de la foscor (l'error) fins a 
la  veritat  (llum).  Per  descriure­va acudir a la forma legòrica de la  literatura oracular i 
mistèrica  (Diels).  Al  mateix  temps  va  pretendre  que  el  Proemi  tingués  la importància  i  seriositat  d'una  revelació  religiosa (Bowra) ja  que desitjava preparar 
per  endavant  per  fer front als  seus possibles crítics  que, sens dubte, haurien de ser els seus companys pitagòrics.  
● Via  de  la  veritat:  Segons  Diels  posseïm  d'aquest  capítol  les  9  dècimes  parts  del 
total. En  ella, Parmènides  ofereix  una exercitació sense precedents de la deducció lògica:  partint  de   la  premissa  esti  (ha)  ­d'una  manera  similar  a Descartes amb la 
cojito­  arriba  Parmènides,  mitjançant  l'ús  exclusiu  de  la  raó  i  sense  ajuda ...