ficha de vocales 6 años

Àrea de Formació Lingüística

CLAU
DIFTONG I DIÈRESI
1.
1 se-uen (2)

6 mar-ro-quí (3)

11 jeu-re (2)

2 pa-lla (2)

7 a-ca-ba-ri-a (5)

12 ia-ia (2)

3 te-ni-a (3)

8 guar-di-o-la (4)

13 fai-xa (2)

4 bo-ia (2)

9 pin-güí (2)

14 rei-na (2)

5 a-lleu-ge-rir (4)

10 no-vel-la (3)

15 qües-ti-ó (3)

Ex Maria Ma-ri-a 3

11 es-glé-si-a 4

22 quo-ci-ent 3

1iot 1

12 tot-ho-ra 3

23 te-a-tre 3

2 sub-rat-llar 3

13 til-la 2

24 a-e-ri 3

3 vos-al-tres 3

14 pany 1

25 ai-güe-ra 3

4 co-néi-xer 3

15 và-cu-a 3

26 es-tu-di-a 4

5 lin-güis-ta 3

16 La-ia 2

27 pa-ci-èn-ci-a 5

6 ca-nya 2

17 en-re-nou 3

28 ce-lla 2

7 re-ien 2

18 con-tí-nu-a 4

29 es-tu-di-a 5

8 pa-rai-gua 3

19 pres-si-ó 3

30 a-bai-xar3

9 qües-ti-o-na-ri 5

20 a-or-ta 3

31 duu 1

10 ve-uen 2

21 di-uen 2

32 cui-na 2

2.

3.
REGLA: Escrivim dièresi sobre la u, darrere de g o de q, per indicar que
pronunciem la u davant de e o de i.
4.
REGLA: Quan una i o una u que es troben en un context en el qual podrien
consonantitzar-se no ho fan pas, ans mantenen el seu valor plenament vocàlic, indiquem
això permitjà de la dièresi, llevat que, segons les regles generals de l'accentuació, la
mateixa lletra on s’hauria de col·locar la dièresi porte accent (ja que l’accent té
preferència sobre la dièresi).
5.
a) Els mots que porten les terminacions llatines -us, -um no porten mai dièresi en
la u.
b) Els mots començats per la majoria de prefixos (anti-, auto-, bi-, co-, contra-,
gastro-, infra-, intra-,macro-, micro-, neo-, poli-, primo-, quasi-, radio-, re-,

M C O Diftong i dièresi

1

Àrea de Formació Lingüística
semi-, tele- i termo-) seguits immediatament de vocal tampoc no porten mai
dièresi en aquesta. (Aquesta regla no s’aplica, però, als mots reüll, reüllar i a
les formes de la flexió del verb reeixir –reïsc, reïxes, reïx...-, on re- té un valor
peculiar.)
c) Els motsacabats en els sufixos -isme, -ista no porten mai dièresi en la i amb
què comença el sufix. (Aquesta regla no s’aplica a les paraules proïsme i
lluïsme, ja que ací la terminació “isme” no té valor de prefix.)
d) No escrivim mai dièresi en la terminació de les formes verbals d’infinitiu,
gerundi, futur i condicional.
6.
com en aigües: freqüent, conseqüent, bilingüe, pasqües
com en roïna: Raül,Saül, taüt, cafeïna, Caïm, oïda, Suïssa
7.
AMB DIÈRESI:
espontaneïtat, fluïdesa, judaïtzar, helicoïdal, Lluïset, ruïna, saüquer, seduïm,
simultaneïtat, sobreseïment, traduïa, traïdor
SENSE DIÈRESI:
a) duen accent gràfic: veí, seduíem
b) terminacions llatines –us, -um: harmònium, pòdium, Sírius
c) prefixos anti-, re-, etc: antiinflamatori, coincidència, contraindicació,
reincident,reunificar, semiindicació
d) sufixos –isme, -ista: ateisme, egoista
e) infinitiu, gerundi, futur i condicional: agrairà, destruint, traduiria, trairíeu
8.
Ucraïna
continuïtat

Saül
obliqües

aigüen

països

homogeneïtat

veïnatge

reüll

linòleum

agraïts

suïssos

autointoxicar

suïcidi

Màrius

reunió

diürn

heroïna

pòdium

altruisme

aqüeducte

coincidènciaatribuir

lingüista

aïllada

substituïda

obliqüitat

raïm

pasqües

coïssor

agraïda

seduïu

agraint

conduiria

9.
produiríem

posseint

succeïts

obeïen

seduiríem

beneïres

traduïu

destrieu

deduïa

agrairíeu

reduït

beneïra

succeiria

produíem

lluït

deduíem

maleïen

reduiríem

traïa

maleïen

M C O Diftong i dièresi

2Àrea de Formació Lingüística
10.
a. La decisió que havia de prendre depenia de no sé quines conseqüències.
b. En aquell país estaven contribuint a la degradació del medi.
c. El medicament que es pren la veïna no té cap contraindicació.
d. Vaig coincidir en una reunió d'amics amb la teua amiga suïssa, que estava més
alegre que unes pasqües.
e. Si treballàreu com jo treballe, us ho...